Reportatge
L'emperador de les ràdios
Figura controvertida de vegades, no sempre ben entesa, amb clarobscurs –com la bona relació d’amistat amb Serrano Suñer, el ‘cuñadíssimo’ de Franco–, Jacques Trémoulet intriga i fascina. ‘Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania’ perfila la seva figura.
L'emperador de les ràdios
Confesso que escrivint sobre ell quasi m’he enamorat d’aquest cul inquiet, aquest home inquiet que a les portes de la mort [el març del 1971, quan tenia 74 anys] encara continuava muntant centres emissors al Carib, a Tànger o a Xipre.” Maria Jesús Lluelles és autora del llibre que es presentava dimarts i que forma part d’un molt vast projecte sobre les ràdios històriques, amb un documental signat per Albert Roig i un fons d’entrevistes en el futur consultables en línia, realitzades per Roig i Isabel de la Parte, responsable de l’Arxiu Etnogràfic i coordinadora del conjunt. Una feina ingent destinada a estirar de la intricada troca que és la història de Radio Andorra i Sud Radio, amb implicacions socials i econòmiques i, sobretot, de sobirania.
Lluelles dedica prop de tres-centes pàgines a intentar fer entenedor aquest conflicte arrossegat durant dècades. Tres-centes pàgines en què també aprofita per glossar la figura d’un dels personatges determinants de la narració, la del jove periodista de Gap (Alts Alps) que amb 27 anys va covar la idea de muntar una emissora a Tolosa de Llenguadoc. “Va ser un emprenedor, en el més estricte sentit de la paraula, amb un especial olfacte pels negocis”, diu la historiadora. Un empresari actiu i metòdic que va crear i gestionar un gran nombre d’estacions de ràdio privades –entre les quals Radio Andorra– i agències de publicitat, un autèntic conglomerat, un imperi que es va estendre més enllà del continent europeu.
Al principi de l’aventura, aquell jove que havia començat com a redactor al diari Le Télégramme, que dirigia el seu pare, va trobar la complicitat d’un comerciant jueu, Léon Kierzkowski, qui ja havia intentat muntar a Tolosa una estació que permetés rebre i redifondre les estacions parisenques. Plegats, fundaran la societat Radiophonie du Midi i plegats també estan darrere de la posada en marxa de Radio Andorra, tot i que la figura de Kierzkowski queda molt en segon pla en la peripècia de l’emissora encampadana. A més, amb l’ocupació nazi de Tolosa, fuig al País Basc en primer lloc i a Lausana, on s’estableix definitivament fins a la mort.
Radio Andorra, estratègica
Els dos socis, relata Lluelles, van crear “el teixit empresarial necessari per desenvolupar un autèntic imperi radiofònic i, mitjançant contractes de gestió, adquisicions o participació, passen a controlar directament una sèrie d’estacions franceses”. El peu que havia posat a Andorra “esdevenia estratègic per la seva capacitat d’escapar al control estatal francès”, ja que el govern del Front Popular (governaria entre el 1936 i el 1938) havia d’implantar un control de la radiodifusió al país.
La figura de Trémoulet sempre queda en una zona d’ombres difuses en relació amb l’ocupació alemanya i el col·laboracionisme: va prosseguir amb l’explotació de les emissores que quedaven en zona lliure al temps que entra a formar part del consell d’administració de Radio Monte-Carlo, controlada pels alemanys. I amb la connivència dels ocupants, recorda Lluelles, i preveient l’alliberament de França, transporta a Radio Andorra material, en quantitats considerables, de les emissores privades de Tolosa, Agen i Montpeller.
La foscor que envolta el personatge s’estén a episodis com l’assassinat de Pierre Clement, director regional de la Radiodifusió Francesa, que investigava sobre els negocis de Trémoulet, inclosa Radio Andorra, “i semblava que estava en possessió de documents comprometedors sobre l’emissora andorrana”. Tot i que, puntualitza l’autora (esmentant la tesi doctoral d’Eugeni Giral), “al cap de pocs mesos la policia demostrarà que Trémoulet no hi tenia res a veure”.
L'emperador de les ràdios