esdeveniments
El 'fuckin' future' de Shangti, triat per representar Andorra a Venècia
La comissària aposta per l’estètica ‘kitsch’ i art pop del francès. Cultura canvia el sistema de selecció, que per al 2021 serà ‘a dit’
Preguntava la premsa a Philippe Shangti per què a la seva instal·lació pul·lulava per arreu l’anglòfon i malsonant fukin’ i l’artista responia que va de bon rotllo, que també té una ressonància així com cool i que és en aquest sentit que l’utilitza. És clar que l’obra, aquesta amalgama d’objectes i imatges heterogènies –si connexes o mera multiplicitat, que ho jutgi l’espectador– amb intenció d’impactar, parla d’un futur que està fotut –amb perdó– i com que el Future is Now (títol que bateja la proposta) en realitat és ara que estem fotuts. I fotent el planeta. Aquest discurs sobre la “disbauxa” amb què consumim recursos, tot i no ser la invenció de la roda, ha convençut la comissària, Eva Martínez Zoe, per decantar-se per l’artista francès, resident des de fa dos anys i mig a la Massana, i que sigui ell qui ocupi el pavelló andorrà a la 58a edició de la Biennal de Venècia, que se celebrarà de maig a novembre del 2019, sota el lema genèric de Universes in Univers.
Un discurs “construït des de la ironia, la crítica agredolça i la disconformitat”, va argumentar Zoe, per a qui, no obstant això, ha pesat de manera determinant l’aposta de Shangti per l’estètica kitsch, per la connexió amb l’art pop, que compta amb un “públic fidel”. La comissària va argumentar que la Biennal “és una passarel·la de subjectivitats artístiques” on es desplega tot tipus de creació i on Andorra hauria de “mostrar en cada una de les seves edicions varietat i variabilitat, de manera que no s’encaselli en un únic estil i que exhibeixi tot el ventall d’artistes que tenim al país”.
Zoe va lloar el projecte que queda descavalcat, Autoestima 2.0, presentat per Martín Blanco. El creador, més centrat fins ara en el vessant d’il·lustrador, ha fet amb aquest treball un salt qualitatiu important i va valorar el seu procés de treball “artesà, introspectiu, quasi de ritual japonès”.
Però havia de ser només un. I la decisió, va insistir, li ha fet perdre la son durant l’última setmana. De totes maneres, i segons va anunciar el cap d’àrea d’Acció Cultural del ministeri, Ivan Sansa, aquesta serà l’última edició en què el procés de selecció sigui una competició. A partir d’ara serà una tria directa: el ministeri escollirà comissari (com fins ara) i aquest, l’artista, per aixecar des de zero l’obra treballant plegats. La raó del canvi d’estratègia: la “important davallada”, va reconèixer Sansa, en el nombre d’artistes presentats a la preselecció: dels més de trenta de la primera edició va caure a només quatre enguany. Corren el risc, va admetre, que alguna edició la xifra sigui zero. El ministeri considera que el procés està prou ben publicitat i és prou conegut dels artistes, i si no s’hi presenten, les seves raons tindran, però Cultura no té cap mea culpa a entonar ni cap error a esmenar ni cap moviment a fer.
Salt qualitatiu, ritual japonès
Amb aquest canvi quedarien pràcticament buits de contingut els acabats de reformar Tallers d’art de la Massana. Si més no, dos dels tres. Els espais s’afegiran a les instal·lacions disponibles per allotjar artistes forans.
Aquest projecte, que suposa facilitar que també creadors del país puguin desplaçar-se a d’altres països, mitjançant l’intercanvi, hauria d’estar en marxa ja l’any vinent, és a dir, que els primers artistes no triguessin ja molts mesos a arribar. La qüestió pendent, obres a banda, enllestir convenis amb institucions foranes.
El 'fuckin' future' de Shangti, triat per representar Andorra a Venècia