Equipaments

Escaldes busca alternatives a la fàbrica de llanes per a l'espai artístic

El comú considera impossible rendibilitzar la inversió de 100.000 euros necessària si la propietat no lloga l’edifici per uns anys

Escaldes busca alternatives a la fàbrica de llanes per a l'espai artístic

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tot i que es veia venir, encara quedava alguna escletxa oberta, però sembla que finalment el comú d’Escaldes-Engordany dona per tancada la idea de llogar l’antiga fàbrica de llanes, de propietat privada, per reconvertir-la en espai artístic pluridisciplinari. No han aconseguit la ubicació idònia. Però això no fa descartar definitivament la idea de crear un espai dedicat a la creació artística, explica el conseller de Cultura, Salomó Benchluch. Estan valorant “diferents opcions”, altres llocs on es podria encabir. “No podem avançar res, però ho estem mirant”. L’objectiu és no descartar definitivament una iniciativa que “crec que resulta interessant no sols per a la parròquia, sinó en clau de país”. Per al comú, reconeix, la principal reserva rau en el fet que al mandat li queda poc més d’un any per acabar. Per això quedaria ajornada.

La idea defensada per Benchluch és posar en marxa un centre que aixoplugui l’activitat, i en serveixi d’aparador, dels artistes més joves. En disciplines diverses, del teatre i la dansa a la fotografia. Una “plataforma de llançament d’artistes joves” amb més opcions que el reduït espai que, ja en aquesta línia, el ministeri de Cultura ha cedit a La Xarranca als baixos d’ArtalRoc (antic CIAM). Considera tan interessant la proposta que llança el guant: si no la pot assumir el comú, “que la faci qualsevol altre”.

El comú havia considerat que l’edifici que havia allotjat l’antiga fàbrica de llanes era l’indret ideal. Malgrat portar dècades tancat i sense ús, però en bones condicions, havia demostrat la seva versatilitat com a espai cultural: va debutar com a escenari d’un concert del Festival de Música Antiga dels Pirineus (Femap) l’estiu del 2016 i l’any següent es va convertir en un punt central de la Biennal de Land Art. Per convertir-lo en l’espai volgut pel comú, però, la inversió necessària ascendeix a uns 100.000 euros: adequació de l’espai, instal·lacions de seguretat i equipament de serveis com banys. Molts diners, admet Benchluch, si no es pot “garantir una continuïtat de com a mínim quatre o cinc anys”. I aquí, indica, rau el problema: la família propietària prefereix tenir l’opció de recuperar abans el bastiment. “Aquest és el problema, no el lloguer, que no és una quantitat important, sinó que estaria per sota dels mil euros”, exposa el conseller escaldenc. La construcció, dels anys vint del segle passat, va acollir la fàbrica de paraires i teixidors i consta de tres naus d’uns 400 metres quadrats ja desafectades, sense cap maquinària que recordi l’antiga activitat, i el bastiment, que actualment està protegit pel catàleg comunal, com a part del conjunt arquitectònic de barri i protecció com EDI (edifici d’interès) que és la protecció màxima.

No és aquesta l’única iniciativa cultural del comú que se’n va en orris aquest mandat: Benchluch va haver de renunciar a recuperar el Festival de Jazz, per manca de suport financer assegurat a mitjà termini.

tracking