Se li va eriçar la pell, explica Robert Basart, el dia que passant per una llibreria de vell barcelonina li van oferir, no sabent el que li oferien, una primera edició del diccionari de Pompeu Fabra, un llibre que no estava a la venda perquè estava “guixat”, va dir el venedor.
Sovint la gent no sap el que té”, argumenta Basart, a qui li convenç més el terme de rescatador que el de col·leccionista. En aquell cas se li van posar els ulls com taronges en pensar “que podria ben bé ser treball de camp” del mateix gramàtic. “M’hi vaig quedar tan estranyat que aquella tarda, que anava a veure un partit del Barça, no em concentrava en el futbol, només pensava en el llibre.” La seva hipòtesi –i el desig– apunta que no té cap sentit que algú s’hagués dedicat a subratllar paraules i afegir-ne de noves, a mà, en
