equipaments
Quelcom critica les dificultats per programar al Centre de Congressos
Només li ofereixen cinc dies entre setembre i desembre per als Dijous d’humor
Quelcom critica les dificultats per programar al Centre de Congressos
Els Dijous d’humor, un cicle que promou el –ara disgregat– col·lectiu Quelcom, és una de les escassíssimes programacions privades que s’ofereixen al país que no es paguen amb diners públics. No sense dificultats, denuncia Joan Carles Casal, promotor de l’esdeveniment, qui es queixa de com de complicat resulta contractar l’escenari del Centre de Congressos de la capital per poder tirar-lo endavant.
El problema, exposa, és que els responsables de l’equipament permeten que els altres usuaris –entitats i associacions, centres educatius, el comú mateix o altres administracions– facin prereserves d’una setmana encara que no necessitaran l’escenari més d’un dia, les fan molt d’avançat quan encara no tenen les dates definitives. Així, per exemple, a Casal només li ofereixen cinc dies per programar entre els mesos de setembre i desembre. I la situació no es queda aquí: també a partir del gener ja troba molt poca disponibilitat.
Casal explica que va mantenir una “xerrada intensa” amb els responsables de l’equipament per exposar el seu problema. “La gran excusa que em donen ara és que el Teatre Comunal estarà en obres durant els propers mesos i que tota la programació es trasllada al Centre de Congressos”, diu. Però la situació ja se l’ha anat trobant malgrat que els dos equipaments estiguessin en funcionament, puntualitza. Així, per exemple, programa una nit de monòlegs protagonitzada per Santi Rodríguez per al 27 de setembre perquè “de casualitat” a l’actor també li convé aquesta data. Però com aventurar-se a contractar gent com Dani Rovira o Dani Mateo, dos noms amb els quals negocia, si no té amb prou feina opcions d’accedir a l’escenari, es pregunta. “Ni tan sols disposo d’un calendari on pugui veure quins dies estan lliures fàcilment”, hi afegeix.
Altres opcions
Casal ha avaluat les opcions de traslladar els Dijous d’humor a escenaris d’altres parròquies. “Però m’he trobat que al Prat del Roure, per exemple, la situació és bastant similar” i tampoc no l’acaba de convèncer, en part per l’aforament. “Porto actuacions amb catxets que poden arribar als 15.000 euros”, confessa, així que s’ha d’assegurar que la capacitat li permetrà cobrir costos i tenir opció d’algun benefici amb la venda d’entrades.
De totes maneres, es dol, no ha trobat “ni predisposició ni facilitats” tampoc en altres parròquies. Així que, conclou, no troba gens estrany que hi hagi tan escassa programació privada d’espectacles, ateses “les complicacions amb què et trobes i com t’has de buscar la vida”. Més encara, “per una mala gestió ni dinamitzen l’ús dels equipaments ni faciliten la programació privada”.