“Programar sempre el mateix va contra la divulgació cultural”

Dilluns comença el primer Cicle d’orgue ibèric a la Massana, cinc dies de concerts, tallers i conferències que transitaran per segles de música de qualitat, tot orquestrat per Ignacio Ribas Taléns com a director artístic.

Expliqui’ns la filosofia del cicle. Per què s’ha posat en marxa, havent-hi ja un festival d’orgue estiuenc molt consolidat.

La idea va sorgir l’any passat, celebrant el desè aniversari de la construcció de l’orgue de la Massana. Ja feia anys que vèiem que té poc moviment i cal donar-li protagonisme perquè és una joia. Volíem aprofitar per donar a conèixer el repertori ibèric, no gaire conegut, però de molta qualitat, brillant, molt ple de colors i molt diferent del que es feia a Europa: molt més rítmic i amb llum, molt mediterrani. Un repertori que va atreure compositors com Bach o Beethoven.

Poc conegut?

Malauradament, perquè no s’ha editat la música, encara estem en el procés de descobrir manuscrits.

No és arriscat programar música poc coneguda?

Estem parlant d’autors coneguts, com Cabanillas o Cabezón, un repertori que es va tocant. Però el que no hi ha és un cicle específic dedicat a la música ibèrica. Jo no crec que sigui arriscat. Jo crec que al melòman li agrada descobrir coses, no s’acontenta d’escoltar sempre el mateix. Programar sempre el mateix va en contra de la divulgació de la cultura. El públic no necessita sempre apropar-se a la música des d’allò que és conegut, també vol contrastar, descobrir. Aquí, aquesta setmana, descobrirem com s’obre una finestra a èpoques passades. La música és com una màquina del temps. Però recordo que en aquest cicle també incorporem músiques contemporànies, com a l’últim concert, el de Roberto Fresco, que precisament es titula Ex antiquo et nuovo.

Comença vostè, dilluns.

Sí, amb un repertori que parla de paisatges de la música ibèrica, en doble sentit: paisatges musicals però també físics perquè recorre diferents àrees de la península Ibèrica. Del segle XVI al XVIII.

Qui és el públic de la música d’orgue?

És un públic heterogeni, de gent del país i turistes, i últimament amb bastant afluència de gent molt jove. Per a aquestes jornades fins i tot hem rebut trucades de gent de fora que vindrà uns dies i aprofitarà. També, he de recordar, el cicle s’acompanya de propostes gastronòmiques, amb oferta de nou restaurants que s’hi han afegit, amb menús especials.

És un instrument minoritari?

No, no, no, cada cop els programadors de cicles d’orgue tenim més la voluntat d’integrar-lo com un altre instrument qualsevol. És cert que és un producte que està acabant-se de fer, com s’integra als estudis de conservatori. Un festival d’orgue no és diferent d’un festival de piano o un altre instrument perquè el que ofereix és música de qualitat. Potser el que no té és un repertori tan conegut com el piano. Però la majoria dels romàntics, gent tan coneguda com Franck o Brahms, eren organistes, com ho van ser Mozart o Bach. És a dir, que estem parlant dels grans de la música, que es van formar en l’orgue. Recordem que Mozart va dir: “Per als meus ulls i les meves orelles, l’orgue és el rei dels instruments.”

Passarà una intèrpret històrica, com Montserrat Torrent, que amb més de 90 anys segueix en actiu.

Aprofitarem per fer-li un homenatge. És una de les figures més reconegudes, una dona que ha marcat la manera de fer i tocar de tota la nostra generació. També voldria destacar la presència de l’orguener Joaquín Lois, el constructor de l’orgue massanenc. Ell explicarà com treballen, una feina d’enginyeria i de recerca històrica a la vegada.