reportatge
'Overbooking' al roc
Havia de ser una visita, la que els tres anys anteriors havia organitzat al roc de les Bruixes de Prats coincidint amb el solstici d’estiu, però tanta va ser la gent que s’hi volia apuntar que va haver de programar més dates. I de la sanció de Cultura? Sense notícies.
'Overbooking' al roc
Gerard Remolins, l’arqueòleg a qui Cultura va amenaçar amb sancions si no retira la informació d’accés al conjunt de gravats rupestres penjada a internet, segueix endavant amb la tasca de difusió que, considera, és un dels seus deures com a científic: divulgar el coneixement. Ahir a la tarda arreplegava darrere seu una vintena de persones per encaminar-se cap al jaciment. “Jo vinc per aquesta polèmica, si no, abans el coneixia però...”, confessava un dels participants. “I la ministra no ve?”, feia broma un altre. Era el segon grup en dos dies, perquè tanta havia estat l’expectació despertada enguany que dimecres va guiar un altre grup, unes quinze persones; a banda d’alguna visita privada per a la qual el van contractar. Sense demanar cap permís a Govern, per cert: es considera més que autoritzat des del moment que ho està per dur a terme la seva activitat professional, de la qual la divulgació en forma part.
“Al país tenim tota una sèrie de riqueses i s’han de donar a conèixer, no es poden tenir tancades al calaix”, considera Didier Aleix, qui va participar en la primera sortida. Ja coneixia el roc: “jo ja hi havia anat, però no és ni de bon tros el mateix anar-hi sol que comptar amb les explicacions” de Remolins. “Has de conèixer el patrimoni, i quan el coneixes i t’agrada, l’estimes i el respectes”, va argumentar en referència al pols que mantenen Remolins i el ministeri, on els tècnics advocaven per eliminar qualsevol indicació que faciliti l’accés al conjunt. Una polèmica que d’alguna manera va quedar tancada la passada setmana al Consell General, quan la ministra Olga Gelabert va anunciar que, atès l’interès generat, finalment buscaran algun sistema per tancar el jaciment i senyalitzar-lo, fent un pas enrere respecte de la posició inicial del ministeri.
“Però al final el que es pot extreure d’aquesta situació és que es prenen decisions precipitades, que no es fa la reflexió que mereix el patrimoni”, considera Remolins. “L’interès en el roc hi ha estat sempre, no és cosa d’ara, com va dir la ministra al Consell”. Així que la lectura és “que no són coherents”. Ni tan sols troba fàcil que el jaciment, per la seva situació i morfologia, es pugui tancar fàcilment. “No és impossible, però sí complicat.”
I pel que fa a la sanció? De moment no en té cap notícia. Podria arribar-li en qualsevol moment. O “potser només es tractava d’espantar-me, i aleshores em pregunto quina classe de govern és aquest que intimida els seus ciutadans”.