reportatg
L'art jove es conjuga en femení
L’advertència és d’Alfons Valdés: compte com s’està desplegant el territori creatiu al país, amb saba molt nova i, sobretot, femenina. “Ja era hora!”, exclama Joana Baygual, de les veteranes i molt implicada a promoure l’art en femení. “Que lluitin”, les exhorta.
L'art jove es conjuga en femení
A La Peixera, l’espai cedit pel Govern al col·lectiu La Xarranca, hi haurà durant aquest mes Myriam Grau Rey (Andorra, 1998), que no sols protagonitza la performance La ciutat de les paraules, sinó que s’ha implicat molt més, organitzant una sèrie de col·loquis, Estimat Art: hem de parlar, inaugurats divendres passat. Una trobada cridada a convertir-se en aparador d’aquestes dones joves –amb perdó dels nois, que també n’hi ha, però són temps que es conjuguen en femení– que busquen el seu lloc en l’art. “Tant de bo les noves generacions facin moltes coses: que lluitin, que parlin, que siguin crítiques, que facin el que vulguin sense haver-se de justificar”, espera Baygual, encantada amb la sang nova “que ha de tirar del carro perquè últimament tot era gent molt gran”. Com Valdés, apunta. Qui, lluny d’ofendre’s, està encantat amb aquesta renovació. “Que s’incorporin, que no deixin morir el tema”, anima.
A Grau s’hi afegeixen joves de diverses disciplines, com ara la il·lustradora Carol Garrido, la dibuixant Astrid Janer o Irene Clua, dissenyadora gràfica que últimament experimenta amb l’artesania: joies realitzades en fusta. O Itziar Badenas. O Emma Regada, que es dedica a l’escultura i la performance. O Sara Valls, cofundadora de col·lectius com Mountain Alchemists.
“Per dedicar-te al món de l’art has de tenir molta passió i constància”, admet Regada (Andorra la Vella, 1993). Tot i que, considera, cada cop hi ha “més oportunitats, més opcions per compartir espais artístics” amb d’altres, per aprendre. Ella va passar per exemple per la Biennal de Land Art. Això al país, on ha estat guanyadora del concurs Jardins d’Art, d’Ordino. Però també ha tingut oportunitats per treure el cap a fora: a Sant Sadurní d’Anoia va protagonitzar una exposició individual arran de la qual li van encomanar una peça per exposar de manera permanent a la via pública.
“Intento enfocar el futur cap a l’art”, explica Regada, conscient que res no és fàcil però convençuda que se’n sortirà “amb treball i constància, per fer que la sort t’arribi”. Mentre, és qüestió “d’anar sobrevivint, perquè a vegades et trobes amb cinc projectes de cop i després amb no res en una temporada”.
Valls (Sant Cugat, 1989) s’ha enfocat a l’artesania. “Crec que pinta bé, s’ha posat de moda i té sortida.” Encara que, com d’altres del gremi, ha de tenir una altra ocupació amb la qual mantenir-se. Apunta dues dificultats principals per sortir endavant: els 400 euros mensuals que s’han de cotitzar com a autònom, que frena els joves a lluitar pel seu somni, i la falta de locals assequibles –qui pot assumir un lloguer?– on ubicar un taller. “Estaria bé comptar amb espais públics”, creu. I els Tallers d’Art de Govern a la Massana? Estan infrautilitzats.
L'art jove es conjuga en femení
L'art jove es conjuga en femení