patrimoni

Remolins defensa el dret “a accedir a qualsevol lloc públic obert”

L’arqueòleg respon a Cultura que no considera “procedent” que li impedeixin fer difusió del roc de les Bruixes

L'arqueòleg Gerard Remolins

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’arqueòleg i director de l’empresa ReGiraRocs, Gerard Remolins, considera que “com a ciutadà tinc dret a accedir a qualsevol lloc públic obert, i com arqueòleg, el deure de protegir-lo i fer-ne difusió”. Això, acompanyat de l’afirmació que “no considero procedent el seu requeriment”, és el que ha respost, també per escrit, a la carta de la directora general de Cultura, Montserrat Planelles, comminant-lo a no fer difusió del roc de les Bruixes de Prats i amenaçant-lo amb sancions. No l’aturarà, els assegura negre sobre blanc, com ja havia avançat, “la possibilitat que se m’obri un expedient sancionador sense més fonament ni més concreció en el suposat incompliment de la Llei”, i per tant, “seguiré desenvolupant com fins ara les activitats professionals que duc a terme”.

Per la seva banda, Planelles va assegurar que el tema quedarà en mans del gabinet jurídic del Govern. La directora de Cultura va argumentar que s’emparen en l’article 38 de la llei de Patrimoni i que actuen davant del que consideren una “difusió excessiva, que no tocaria”, d’un jaciment protegit, seguint les recomanacions d’experts, per “intentar evitar una desgràcia”. Perquè el posicionament del departament de Patrimoni és evitar la senyalització del conjunt per dificultar l’accés a un patrimoni “vulnerable”. El que no poden fer “és tancar allò i posar dos policies que detinguin les persones que hi vagin”. Que els excursionistes s’ho poden trobar, “però no cal posar un autobús”.

Aquesta acció contra Remolins, doncs, anirà seguida d’altres de similars? Podrà el ministeri fer que les rutes i fotografies amb geolocalització que publiqui qualsevol a internet siguin retirades? O la informació d’accés que figura al pla d’urbanisme de Canillo? Aquí Planelles va trobar certs problemes per argumentar, més enllà de la difusió “excessiva”, sense precisar on rau l’excés, i d’advertir que “si passa una desgràcia, tothom haurà d’assumir les seves responsabilitats”.

Remolins, per la seva banda, i tornant a la seva carta a Planelles, es mostra sorprès davant el fet que “en la seva carta m’insta que les visites guiades a espais oberts i públics també requereixin sol·licituds d’autorització explicita, en contradicció a la lògica i el sentit comú del que se suposa un espai obert de lliure accés”.

Protecció i difusió, argumenta, “en la meva professió no són àmbits excloents”; al contrari, la seva posició és “que la difusió fomenta la protecció i en canvi l’ocultació aboca a l’oblit i l’abandó amb el consegüent deteriorament”. En realitat, insisteix, el fet de visitar periòdicament els jaciments ajuda a fer seguiment del seu estat. I, hi afegeix, “que no es trobin en situació d’evitar que s’hi facin nous grafits no és raó suficient per prohibir-ne el coneixement i accés a la ciutadania”.

Remolins defensa el dret “a accedir a qualsevol lloc públic obert”

tracking