reportatge
Una hemeroteca de l'aigua
Allò que passa a la Terra queda escrit no sols sobre el paper, també en materials més efímers com l’aigua. Sabedors que és portadora d’una informació valuosa per al futur, a la Fundació Marcel Chevalier fa anys que recullen mostres en diversos indrets del planeta.
La formació underground mallorquina.
El principi és senzill, diu el responsable de la fundació, Valentí Turu: els isòtops d’oxigen i hidrogen que conté l’aigua estan en equilibri amb l’altitud i la temperatura del lloc on es trobi el líquid. Així que si la temperatura global de l’ambient varia també ho farà la composició isotòpica de l’aigua de pluja. Una composició que, aïllada de l’atmosfera, perdura en el temps. Recollint mostres periòdicament en un mateix punt es podrà analitzar com varien els isòtops i donarà indicis de com ha variat la temperatura. “És com una biblioteca de l’aigua o, millor dit, una hemeroteca, perquè en el moment que l’emmagatzemes és el present, però en el futur et donarà informació sobre un passat al qual no podries tornar”, explica Turu. A partir de mitjan dècada dels vuitanta i sobretot als noranta hi ha hagut oscil·lacions importants en la temperatura ambient, tant a Andorra com a la resta d’Europa occidental, uns canvis que han quedat registrats en l’aigua. Si les mostres no es recullen ja es perd tota la informació, insisteix el geòleg.
L’objectiu de l’entitat és que tota aquesta informació quedi a disposició dels investigadors. Per dur-ho a terme han aconseguit la complicitat dels nous explotadors de la planta d’Arinsal, que els han cedit l’espai d’emmagatzematge de les mostres, de moment prop de 350 litres d’aigua recollits al Pirineu, però també en llocs tan distants com Tanzània o Jamaica, on Turu, geòleg, acaba de desplaçar-se. El projecte coincideix amb els interessos de l’empresa, que els brinda “una col·laboració vital” perquè els estalvia un lloguer que no podrien assumir (prop de cinc o sis metres quadrats). Les condicions del lloc en el qual es conserven les mostres és, per descomptat, vital perquè la informació no es malmeti. Tot i que el més important és que l’aigua estigui perfectament aïllada de l’atmosfera.
No és l’única complicitat, però. El projecte –batejat Aquateca, per cert– el desenvolupen amb una ONG holandesa, Sam Sam Water. Perquè un banc de dades com aquest també té importants usos per a aquells que treballin aspectes com millorar l’accés a l’aigua potable en llocs on resulta difícil. I un altre dels implicats és un laboratori de Florida, Beta Analitics. En aquest cas la col·laboració se centra a establir alguns dels mètodes d’anàlisi encara no existents. A Jamaica, el científic andorrà es va desplaçar per recollir també mostres d’aigües antigues i així realitzar estudis més complerts. Se sap que la pluja que s’infiltra pot trigar segles a tornar a sortir del subsòl i en aquest recorregut subterrani manté inalterada la composició isotòpica del moment en què va entrar (els canvis són en la composició orgànica, pel frec amb les roques). Però és difícil calcular quan va entrar. En això treballen amb el laboratori de Florida, per “trobar la bona pregunta”.
Ultrapassa una sola recerca
La idea és que l’accés a la informació que es generi sigui obert, també al públic a través d’una web, assenyala el responsable del projecte, perquè “som conscients que ultrapassa els interessos d’una sola investigació”. Per exemple, indica, serviria per fer seguiment d’un esdeveniment de contaminació concret, com el de la central nuclear de Fukushima: la circulació dels corrents d’aire va arrossegar el núvol radioactiu i un dels primers punts de l’Europa occidental que va tocar va ser la península Ibèrica. “En aquell moment nosaltres estàvem fent el seguiment d’una font a la Rabassa, just abans i després de l’accident”. Així que es podria saber de quina manera va afectar les aigües. Una altra cosa, però, “és que ens falta finançament”. La recerca científica no sembla precisament una prioritat per a les institucions públiques (i privades) del país.