Reportatge
Camarena i el tenor oblidat
Programa ambiciós, tècnicament exigent i amb un repertori que incorpora obres desconegudes del gran públic, per al concert amb què aquest vespre el tenor mexicà Javier Camarena tanca la Temporada MoraBanc. Podria ser la darrera al Centre de Congressos?
Camarena i el tenor oblidat
Manuel García, o Manuel del Pópulo Vicente García, nascut a Sevilla el 1775 i mort a París el 1832, és un d’aquells artistes (tenor, compositor, també docent: va deixar a la capital francesa una escola de renom) als quals la història va tractar injustament. Tenor predilecte de Gioacchino Rossini, va engendrar dues de les veus femenines més reconegudes –en aquest cas, sí– de la història de l’òpera, mentre que el seu fill, Manuel Patricio Rodríguez García, va seguir amb la seva tasca d’ensenyament. Ara Camarena, amb el pianista Ángel Rodríguez, que l’acompanyarà aquesta nit, s’enfronta al repte de recuperar-lo de l’oblit i tornar a posar les seves composicions als escenaris de primera línia. Aquesta tasca ha guiat la confecció del programa d’avui, on brillaran les àries Mais que vois je?... Vous dont l’image…, de l’òpera La mort du Tasse (1821); Hernando desventurado… Cara gitana del alma mía, de El gitano por amor (1829) i Formaré mi plan… En mi comedia juntamente…, que va incloure a El poeta Calculista (1805).
També inclourà alguna de les àries menys conegudes de les que, com a tenor, va interpretar en vida: Più dubitar mi fan… Là dai regni dell’ombre e di morte, de Giulietta e Romeo (1786), de Nicola Zingarelli. A banda, fragments dels més populars, ara sí, entre els aficionats al bel canto, de Mozart, Rossini, Bellini i Donizetti.
És un programa “bastant ambiciós”, va reconèixer Camarena, tècnicament exigent, virtuosístic. Amb aquest doble vessant en la dificultat d’atreure el públic a escoltar allò que no acostuma. “No és tasca fàcil”, va admetre Camarena. “Però ja vam fer un experiment amb aquest recital a Sevilla i crec que una de les àries més aplaudides de la nit va ser precisament de Manuel García”, hi va afegir, per insistir en “la importància de rescatar aquesta música; és cert que el públic té tendència a preferir allò que ja coneix, però això no vol dir que aquesta música no sigui bella”. A Andorra “serà interessant constatar la reacció del públic”. Potser per anar tantejant la rebuda del projecte discogràfic que, al voltant del sevillà, prepara Camarena. El cantant, que és un dels tenors en voga del panorama actual, va glossar la cultura del seu país, “tan farcit de tradició, del folklore que abraça la mort portant-la a la vida, cosa que fa que el nostre caminar pel món sigui una festa”.
Camarena sortirà a l’escenari del Centre de Congressos de la capital, seu habitual de la Temporada i de la qual el cicle (ningú no ho sap de moment, segons va assegurar des de l’entitat bancària Mireia Maestre) potser hauria d’acomiadar-se, depenent del futur de l’equipament. De moment, el tema no s’ha posat damunt la taula ni hi ha hagut cap plantejament del que podria arribar a passar de cara a la pròxima edició.