literatura

Muriel Villanueva rep el Premi Carlemany

La novel·lista valenciana biografia l’adolescència d’una dona real, Ros Perea, i en el seu nom donarà la meitat del premi a la recerca científica

Muriel Villanueva rep el Premi Carlemany

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ros Perea avui té 47 anys. Als quatre va superar un càncer que deixaria empremta al seu cos, marcant els anys d’adolescència. Muriel Villanueva (València, 1976) recupera la seva història a Rut, sense hac, novel·la que acaba d’endur-se la setena edició del Carlemany per al foment de la lectura, premi atorgat per un jurat que integren joves estudiants, amb el suport d’un consell lector format per docents dels tres sistemes educatius i les escriptores Maria Carme Roca i Verònica Sánchez Orpella, guanyadora també aquesta última del guardó, en l’edició del 2014. El llibre, que serà publicat per Columna, sortirà al mercat el proper mes de maig.

Villanueva donarà la meitat del premi (la dotació és de 8.500 euros, aportats pel Govern i Grup 62) i la meitat dels drets d’autor posteriors, si es generen, a l’hospital infantil Sant Joan de Déu, per a la recerca contra el càncer infantil. Ho fa en nom de la protagonista de la història, a qui considera pràcticament coautora, assegura, perquè ha estat amb la seva ajuda constant que va anar confegint el relat.

Villanueva, llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora d’escriptura, ha publicat una quinzena de llibres de narrativa, per al públic adult i per al juvenil i infantil, entre els quals les novel·les La gatera o El parèntesi esquerre. La seva obra li ha reportat altres premis, com el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el guardó Les Talúries de poesia.

La Rut, sense hac, és la protagonista de la novel·la, una noia de setze anys que viu en una ciutat mitjana i comença els estudis artístics en un nou institut, lluny del barri. Serà el temps de trobar noves amigues i d’ensopegar amb el primer amor. Això mentre carrega amb les cicatrius, físiques i psicològiques (la por a l’assetjament si mostra el seu cos, tan diferent) deixades pel càncer patit amb només quatre anys. La història va néixer de la seva amistat amb la Ros. “Vaig pensar que havia de fer alguna cosa amb la seva història, així que vaig començar amb un conte infantil, però no li donava ales a la història”, així que el relat va créixer, fins a esdevenir la novel·la actual.

Difícil escriure sobre una experiència tan dolorosa com un càncer, i a més a més, patit per un infant? “No va ser difícil, i no perquè no resultés dolorós, sinó perquè sempre vaig estar acompanyada per la protagonista, que és una dona supervital”. Va tenir l’adolescència complicada que ara relata el llibre, “però malgrat tot el dolor que reflecteix, com a projecte d’escriptura és maco i crec que ha sortit una novel·la plena de llum”. Quelcom en clau Polseres vermelles i altres productes de la factoria Albert Espinosa? “No ho sabria dir exactament perquè no l’he llegit, però diria que no és el mateix estil, no emprem el mateix to”.

Sobre el premi confessa que “quan t’hi presentes, te l’esperes i no te l’esperes, sempre hi ha un punt de possibilitat de guanyar, però el que sol passar és que no”. Aquesta vegada ha estat que sí, i atorgat per joves, a majors.

tracking