Reportatge
Experimentar amb el buit
L’espectacle es dirà ‘Ginnungagap’ i –per si algú no l’encerta amb el diccionari– és un terme del nòrdic antic que fa referència a un buit enorme. Serà també el segon espectacle experimental de Daniel Arellano, amb ballarins del país sobre l’escenari.
Experimentar amb el buit
Ginnungagap –difícil escriure’l a la primera– s’estrenarà el 9 de desembre a la sala de la Closeta massanenca, la mateixa parròquia que ja va aixoplugar la primera proposta d’Arellano, Clown Palace, una altra experimentació al voltant de la música, la dansa, la projecció i la narrativitat. En aquest cas, però, sense titelles. El director del muntatge compta amb part de l’equip d’aquella primera proposta, estrenada el 2014 a les Fontetes. Començant pel músic canadenc James Atin-Godden: en aquella ocasió va signar música i lletra i en aquesta és cocreador de l’espectacle.
També repeteix la massanenca Emma Riba, com a ballarina, però també com a coreògrafa. Encara que, matisa, la dansa serà el producte de la creació de tot el cos de ball, cinc ballarins amb ella. I l’espectacle donarà a un altre jove valor de la dansa sorgit al país, Borja Fernández, l’oportunitat de debutar com a professional a casa. Nerviós, es confessa aquests dies, entre intensos assaigs per tenir-ho tot a punt, “però amb moltes ganes de ballar al país, entre amics i la gent que conec de tota la vida, espero que vingui molta gent”.
assajos a barcelona
De moment, assagen al centre cívic barceloní de Can Clariana (entre Horta i Guinardó), que els han cedit els espais per preparar el muntatge. La intenció, explica Riba, seria poder-ho representar també a Barcelona, després de l’estrena a la Massana. Però hauran de buscar l’espai adient per a una proposta que trenca la fórmula habitual d’escenari i pati de butaques: ells necessiten un espai circular on el públic els envoltarà i, en alguns casos, ballaran enmig dels espectadors, que passaran així a formar part de l’espectacle mateix.
Un muntatge complicat tot ell perquè també hi haurà pantalles i un projector de fum sobre el qual es plasmaran les imatges. I serà a partir d’aquestes que els ballarins realitzaran els moviments. “És una proposta de fusió, maneres d’entendre com fusionar diferents disciplines, que és precisament cap a on va l’art avui en dia”, considera Riba. A ella correspon la part creativa del moviment. Però, especifica, no serà una coreografia a l’ús, apresa de memòria i repetida, sinó un treball de creació conjunta i amb una part oberta a la improvisació, a interactuar amb el públic, la música, la resta d’elements escenogràfics i el moment.
Sobre el contingut, Riba admet que Arellano té un univers molt particular “que sovint costa pillar”, però tot el muntatge gira al voltant de la mitologia nòrdica, amb un món fantàstic inventat pel jove realitzador andorrà –va començar fent curts d’animació amb clicks de Playmobil quan no tenia ni vint anys– i que estarà poblat per éssers fantàstics i personatges habituals d’aquella mitologia, dels vikings als gnoms.