reportatge

Casa dels Russos, l'utopia

Més que simple anècdota, l’enclavament georgista impulsat pel nord-americà Fiske Warren, qui va aixecar la Casa dels Russos, a Santa Coloma és testimoni d’un moment històric de desconcert, i per enfrontar-lo, sorgiment d’utopies més o menys escabellades.

Casa dels Russos, l'utopia

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Warren, fill d’un important industrial de Boston, va ser un home atret per tot allò que sonaba estrambòtic a l’època: era vegetarià, nudista i, sobretot, fervent seguidor de les teories econòmiques de Henry George. Un idealista. També “un nen de diners a qui no devia agradar allò que veia a les fàbriques del pare”, proposa Manuel Martín, catedràtic d’Economia Aplicada que aquesta tarda (20 hores, a La Llacuna) exposarà la seva recerca al voltant d’aquesta figura i l’experiment que va liderar a Andorra, terra que va veure ideal per implantar i desenvolupar els postul·lats georgistes. Així va crear l’enclavament de Sant Jordi, una aventura que va posar en marxa el 1912 i en el marc de la qual es va edificar la Casa dels Russos.

Però comencem pel començament, és a dir, per les idees de George, una teoria econòmica que de manera molt bàsica ve a dir que a mesura que augmenta la població i se necessiten més terres cultivables, aquestes són cada cop menys productives; el salari es determina en funció de la terra menys productiva i el diferencial entre aquesta i la més productiva, la renda, va a parar als propietaris: aquesta, deia George, és la causa de la misèria. Això i que una part del campesinat és expulsat cap a les ciutats, on l’exploten. La solució: un impost únic sobre aquesta renda de la terra.

George va forjar la teoria a Califòrnia, on a finals del segle XIX encara la producció es basava principalment en l’agricultura, però sense massa sentit, és clar, en un món on avançava la revolució industrial. No obstant això, precisa Martín, és el fruit d’un moment d’incerteses, un moment similar a l’actual, reconeix, “que no agrada a la societat i en el qual apareixen solucions diferents”; algunes fregant l’absurd. “Però hem de contextualitzar aquestes utopies en moments en què l’home es troba per primer cop sense l’aixopluc de l’Església, les terres comunals”, on “per primer cop veu l’amenaça de sentir-se sol i sense aliment”.

Warren, fervent seguidor dels postul·lats georgistes, va estar darrere d’algunes colònies que, als Estats Units, es van formar per viure d’acord amb aquestes idees. El 1912, en un viatge a Barcelona, devia tenir notícia de l’existència d’un petit país de només 6.000 habitants, on la criminalitat no existia i ancorat en el passat i la producció agrària que li va semblar el lloc idoni per implantar una república georgista, amb l’existència d’aquest impost únic sobre la renda de la terra. Quelcom molt més ambiciós que la creació d’enclavaments (tot i que algun d’ells va arribar a aplegar 20.000 habitants, puntualitza Martín).

Es va desplaçar a Andorra i va contactar amb gent com Francisco Pla, metge i propietari de l’hotel Pla, a Escaldes, on es va hostatjar els seus primers viatges. Ja des de bon començament devia albirar que el seu magne projecte seria irrealitzable perquè xocava amb les institucions locals. Així que es va limitar a aixecar una nova comunitat, l’enclavament de Sant Jordi. Pla va mediar en la compra d’uns terrenys a Santa Coloma, un terreny que comptava amb els requeriments del nord-americà: terres per conrear en un paratge natural extraordinari i aigua per regar i produir energia. Per als propietaris de la terra era un negoci rodó: la venien però després la podien seguir treballant per una renda moderada, apunta el catedràtic.

Així, Warren va tornar a Andorra el 8 de desembre del 1915 amb els documents per construir l’enclavament i 1.400 lliures de gra a lloms de mules. El gener del 1916 es van protocol·litzar els estatuts de la comunitat d’arrendataris, aproximadament una dotzena. “Suficient per a ell, que es va mostrar més que satisfet”, indica Martín. El fill de l’industrial de Boston devia ser feliç convidant els amics –i amigues– al paradisíac lloc, on comptava amb el matrimoni Popoff per ocupar-se dels seus afers. D’aquí, és clar, el nom popular que va quedar per a la casa, perquè l’estranya parella de seguida es van convertir en quasi una llegenda. La darrera estada documentada de Warren a Santa Coloma va ser el juny de 1933.

tracking