Reportatge
Una jornada particular
No tan particular com la de la Loren i el Mastroianni, però la jornada que ahir van viure els músics de l’Orquestra de Cambra de Tolosa i el públic que els va seguir, de concert en concert, també va sortir dels cànons de la rutina. A les Jornades europees del patrimoni.
Una jornada particular
Deu del matí, trobada davant del Prat del Roure escaldenc: dos autobusos i una orquestra esperen el públic. Fa fresqueta però hi ha certa emoció a l’ambient, com de primer dia de classe. Músics i públic passaran un dia pràcticament sencer plegats. Una iniciativa nova en aquestes contrades. “Jo sé que el públic és amic d’aquest tipus d’activitats”, va manifestar fa uns dies el director de la formació tolosana, Gilles Colliard.
Ell és en gran part el culpable de tot aquest muntatge. Va recalar l’any passat a Andorra, per acompanyar el cantant Omar Hassan en un concert de tangos, es va enamorar del romànic del país –és un fanàtic de l’art, especialment el barroc– i entre ell i el principal ideòleg de la Saison Culturelle, Jérôme Vinyolas, van muntar tot aquest engranatge. Que va començar ahir, amb tres concerts en edificis emblemàtics, i continua avui, amb una actuació en una hora tan aparentment incongruent com dos quarts de deu del matí, a Sant Miquel d’Engolasters. El concert de l’alba, en diuen: a Tolosa, on ja està molt arrelat, el fan a les set del matí; toquen Le lever du soleil (dues peces que comparteixen nom, de Haydn i Mondonville, les mateixes que proposen avui) i comparteixen cafè i croissants amb el respectable.
Avui alguns potser repeteixen i, per tant, ja es coneixen d’ahir amb els músics, ja van tenir l’oportunitat de generar camaraderia. La jornada va ser intensa –una mica freda, però sols meteorològicament parlant: al grupet al final es va crear un bon caliu–. La primera parada, a Sant Martí de la Cortinada. Amb una visita guiada per descobrir –o redescobrir, qui ja la coneixia– una peça clau del romànic nacional. Les pintures de l’església són una rara avis en el conjunt del país. Ho va dir Cristina Tarradellas fa cert temps, una historiadora de l’art de la Universitat de Barcelona que va centrar la seva tesi doctoral en aquest petit temple. Unes imatges molt més vivaces que les figures hieràtiques d’altres conjunts del país, començant per les de Santa Coloma. Un tractament i una iconografia que feien pensar la investigadora en una més que possible influència francesa, amb un lligam possible amb uns frescos descoberts el 2012 en una petita església al costat de Saint Girons.
Pintures a banda, aquí els músics van executar una selecció de peces barroques aprofitant l’especial sonoritat del temple: separats en dos grups, la música arribava al públic en una mena d’estereofonia, de davant i darrere.
Dinar –cadascú la seva carmanyola; les begudes, gentilesa de l’ambaixada de França– i cap als dos punts següents de la jornada. El primer, l’escola francesa de la Massana, amb un concert especialment lúdic: Le carnaval des animaux, de Saint-Saëns, ja que és un col·legi. I per rematar, Sant Climent de Pal, i Colliard, tot sol, fent tota una exhibició.