Música
Com descongelar Walt Disney?
Un total de 143 espectadors es donen cita al primer concert de l’Andorra Jazz Escaldes, amb Chano Domínguez
Com descongelar Walt Disney?
Ens imaginem com s’haurà de fer per tornar a la vida Walt Disney després de dècades crionitzat segons la llegenda urbana? Doncs igual de durament s’ho han de treballar el comú escaldenc i l’empresari Massimo di Stefano per tornar a donar vida al Festival de jazz, que ahir intentava despertar-se de nou després de tretze anys congelat. Exactament 143 persones, recompte dels organitzadors, van assistir al primer concert –Chano Domínguez per començar i Paolo Fresu i Uri Caine a continuació–. Òbviament una resposta molt escassa per a les set-centes localitats del Prat del Roure, un buit difícil de dissimular malgrat la zona lounge instal·lada a la part posterior.
N’hi havia pocs, però alguns fanàtics confessos. Algun músic –com l’encampadà Gil Rossell, frisant per veure Madeleine Peyroux diumenge–, alguns escriptors i artistes plàstics, algun ministre enfundat en roba distesa i personal de departaments de Cultura d’altres comuns, per allò de donar suport. I entusiastes com Jael Pozo, la consellera massanenca, que va explicar que havia estat assídua de la primera etapa de l’emblemàtic festival: si treia bones notes els pares li donaven permís per seguir els concerts. Enguany, ja sense necessitat de beneplàcit patern i amb l’abonament ja en propietat, ha enrolat un grup d’amics.
Si Di Stefano va assegurar el dia anterior al Diari que ja tenien coll avall que el primer any és per perdre la inversió, el conseller Salomó Benchluch va entonar el Resistiré entrant a la sala, amb forçada cara i paraules d’optimisme. S’ho van jugar a la carta de l’efecte sorpresa i no ha sortit bé: no han donat el temps suficient a la promoció. Estratègia a rectificar però que no treu el valor a la iniciativa (aquest conseller també ha trigat a posar-se en marxa, però sembla prenyat de bones idees, com la projecció a casa de Il trovatore dirigit per l’andorrà Joan Anton Rechi al Liceu).
Chano Domínguez, encarregat de trencar el gel, es va adreçar al públic recordant que l’escaldenc, per on ja havia passat, era un “festival fantàstic” i demanant un aplaudiment per l’esforç dels organitzadors. “Estic segur que tornarà a ser un festival per on passarà gent com Miles Davis.”
I el primer tema que va sonar en aquest cartell 2.0 va ser un de compost pel pianista, Alegría callada, amb aires del seu Cadis nadiu. Després, un passeig per molts dels pals que toca, de la influència del classicisme d’Albéniz a una versió del Gracias a la vida de Violeta Parra.
Aquesta nit hi haurà el segon concert del cicle, amb la presentació del nou projecte del compositor i baixista novaiorquès Michael League.