reportatge
Traspuen humor
Traspuen humor
Des que Gerard Mas va passar per primer cop per la galeria Pilar Riberaygua, amb la proposta gamberra compartida amb Efraïm Rodríguez, han passat força coses. Entre d’altres, el premi d’escultura de la Fundació Vila Casas, que va rebre el 2015. Ara, a diferència del 2011, hi compareix tot sol. Però el substrat artístic no s’allunya gaire d’aquelles ganes de posar reptes a l’espectador, de voler deixar-lo perplex, novament des d’una òptica divertida. Perquè humor traspuen les seves dames renaixentistes, en què els elements anacrònics es converteixen en el tema de la peça: la pinça al nas i l’auricular de la que ha batejat Call center lady. O el bust de la dona del biquini, tocada al cap amb un barret de bany que, ben mirat, resulta que és un bròquil. “És que el bròquil quan et fixes bé és un fractal perfecte, figures geomètriques que segueixen la proporció àuria”, diu l’autor.
La seva pretensió és complicar-li la vida a l’espectador, fer-li difícil la lectura, portar-lo a trencar-se les banyes, proposar jocs visuals que portin a significats inesperats. Que ell deixa oberts.
El seu home-canoa, un centaure aquàtic, el defineix, rep els visitants a la galeria. Podria estar al medi aquàtic, però no té rems: no podrà anar enlloc. Un antiheroi.
Les seves figures són hieràtiques. “M’interessa així, la figura tal com és, sense animar, sense que tingui cap actitud”, com la dona sarcòfag. Per què? Pensa que l’anècdota distreu. També perquè sempre ha begut de les imatges de deïtats de l’Antic Egipte. A les quals fa l’ullet. Anacrònic, és clar.