Reportatge

Land Art: vibració positiva

Vint-i-un dies després de la inauguració, la segona biennal de Land Art ressona amb bones vibracions per al comissari, Pere Moles, satisfet amb l’àmplia repercussió en mitjans forans i la xifra de visites allà on és controlable, com l’antiga Fàbrica de llanes.

Land Art: vibració positivaXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La instal·lació Som, que Marc Sellarès va realitzar a la tartera del Car­roi s’ha convertit ja en l’obra emblemàtica de la biennal, considera Moles, “desaparegut ja el debat de l’edició passada”, provocat per la proposta de l’arquitecte Miquel Mercè, aquella línia recta, blanca, que havia aixecat polèmica i s’havia convertit en objectiu dels vàndals. En aquesta ocasió l’emplaçament és ocupat per “una obra figurativa, propera, actual” i més fàcil de digerir, amb més acceptació, sembla ser, a casa, i molta repercussió en mitjans forans, es congratula Moles. Bones vibracions en un primer balanç quan encara queden més de dos mesos de recorregut, fins a finals de juliol.

El comissari veu en l’obra un dels punts forts de la trobada –amb mig centenar de creacions repartides per les diferents parròquies–, juntament amb la conversió de l’antiga Fàbrica de llanes escaldenca en espai artístic. “Les art factories estan molt de moda ara, així que fins i tot no estaria malament que amb la necessària adequació es convertís en un espai fix d’art sense perdre l’essència industrial”, proposa. De moment, estan comptabilitzant una mitjana d’una vintena de visitants diaris, xifra que considera molt positiva, sobretot amb pics d’un centenar de persones en jornades com la de dissabte de la setmana passada. “Però no és sols interès per la biennal, la gent, sobretot la d’Escaldes, va molt a visitar l’edifici”, que va formar part de la història recent de la parròquia. Per encabir-hi les divuit propostes que allotja –entre les quals les de l’espanyol Julio Vaquero, cedida per la Fundació Sorigué– els artífexs de la mostra van haver de fer uns treballs de condicionament mínim en un espai tancat durant dècades: en alguns terres, finestres amb els vidres trencats, una mica de pintura i instal·lació elèctrica provisional, perquè no n’hi havia cap. “Tot i que no era un bastiment abandonat: el propietari havia arreglat els sostres recentment per exemple”, puntualitza Moles.

Fotografia de paisatges

Un altre dels punts forts que Moles destaca és l’exposició fotogràfica instal·lada a la plaça del Consell General, amb obres del portuguès Joel Santos, una figura internacional i catalogat com un dels millors fotògrafs de viatges del món. Una mostra que, aventura el responsable de la programació, podria allargar-se al mes d’agost, amb la possible visita de l’autor.

tracking