Diu Rufus Wainwright que el que més li interessa de la música occidental, quan funciona, és la que produeixen, sols, un home i el seu piano. Anit, al Centre de Congressos de la capital, va funcionar, en un recital colpidor que el públic li va agrair dempeus.
Al piano, en incursions a la guitarra en els temes més pop, a cappella. Wainwright, descendent d’una nissaga musical i etiquetat com “l’artista total” va agafar l’auditori al seu puny al principi del concert –l’últim de la 23a Temporada MoraBanc– i no el va deixar anar fins al final, a través dels hits del seu repertori –si de hits es pot parlar en el cas d’un home tan poc ortodox, que defuig el mainstream–, de les versions –inclosa, per descomptat l’Hallelujah de Leonard Cohen–, d’un dels sonets de Shakespeare que acaba de musicar i fins i tot d’un tema encara
