Alçada per als frescos romànics

El projecte guanyador del concurs d’idees (5.000 euros) es va presentar ahir, a l’església de Santa Coloma. Un bastiment de 250 metres quadrats de superfície, on al marge de l’espai reservat als seus legítims ocupants n’hi haurà de més, per a d’altres exposicions (temporals o permanents: encara no s’ha decidit, va dir la ministra de Cultura, Olga Gelabert) i una sala de projeccions. Està concebut en dos volums: un de circular, vertical, que acull la recepció i les escales d’accés a la planta de les sales d’exposició, en equilibri, amb l’exterior recobert de materials metal·litzats i suggerint un cel estelat. Tot molt al·legòric, segons l’arquitecte: vol fer palès l’equilibri precari d’un patrimoni tan delicat i valuós. A banda, un dels extrems de la planta, amb un gran finestral, connectarà visualment amb l’església.

El bastiment es començarà a construir previsiblement entre final de la primavera i principi de l’estiu, un cop actiu el pressupost i enllestits els processos de redacció del projecte, licitació i adjudicació de les obres, segons va explicar el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. El cost, 300.000 euros, i el termini d’acabament, dins d’aquesta legislatura, va assegurar. Torres es va felicitar que aquesta “prioritat del principi de legislatura”, donar una ubicació definitiva a les obres portades al país el 2007, hagi tingut “una solució en menys de dos anys i abans que acabi la legislatura serà una realitat”.

Un cop acabat, la idea, va dir Gelabert, és que tant la sala que mostra els frescos com l’església estiguin obertes al públic més enllà de la temporada estiuenca, amb el preu d’entrada dels altres museus de la xarxa estatal. Al temple romànic hi haurà un atractiu afegit: una empresa de mapping, la mateixa que ha treballat a la vall de Boí, està enllestint les reproduccions que es projectaran sobre l’absis simulant l’aparença original.

Torres va signar el conveni de cessió de la parcel·la amb la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, una cessió condicionada que es destini a acollir els frescos. No era el terreny inicialment desitjat (no hi va haver acord amb els propietaris), “però a vegades les segones solucions són millors”, segons Marsol.