Gumí dirigeix un emocionant concert de Santa Cecília

Un centenar d’instrumentistes, cinquanta cantaires i un narrador –i cantant solista en algun moment, en Borís Cartes, que s’hi estrenava– van protagonitzar la nova cita dels joves músics amb el públic del país, en el tradicional concert de Santa Cecília. A la batuta, Albert Gumí, qui ja s’havia posat en ocasions anteriors al capdavant de la Jonca, la jove orquestra nacional, protagonista en solitari de la primera part del concert, un recorregut per les emocions humanes a través de peces de diferents compositors. La segona va estar centrada en l’estrena de la cantata Els aprenents de solfa, escrita pel mateix Gumí.

Una enorme orquestra improvisada –hi havia alumnes de l’IM i les escoles del comú escaldenc, Harmonia, Espai de Música Moderna i municipal de la Seu– es va enfrontar a un espectacle disse-nyat per a ells per Gumí com “un vestit a mida”, va explicar el director al Diari. “Quan tens un col·lectiu de músics de diferents nivells i edats diverses el que has de fer és confeccionar-los un vestit a mida, on cadascú tingui la partitura que li permet arribar on pot, amb esforç”. És, va argumentar, “com una societat que sigui justa i bona, on cadascú posa el millor que té”. I l’esforç realitzat pels joves intèrprets en els assajos previs va ser “com pujar dalt d’una muntanya, on tothom va tirant al ritme que pot fins arribar al cim i aleshores sent cansament però també satisfacció.” Així que el concert d’ahir, va resumir, va ser “la felicitat de fer el cim”.

La primera part de l’espectacle, Què ens ensenya la música?, es va centrar en un repàs en les emocions humanes amb música de Von Weber, Grieg, Mozart, Mascagni, Gluck i Mozart. Gumí va triar “peces que reflecteixen fidedignament els sentiments, cosa que suposa una evolució per als joves intèrprets, a qui habitualment es fa centrar més a treballar la tècnica”.

La segona, amb la munió d’intèrprets sobre l’escenari, va ser més lúdica, amb una cantata que els va permetre explicar al públic tots els ets i uts de la música, de la melodia a les notes.

BORÍS CARTES, ENTRE UNA ALÍCIA TEATRAL I 'LA RIERA'

Borís Cartes va ser convidat en aquesta ocasió per la Fundació ONCA per a intervenir en el tradicional concert de Santa Cecília: com a narrador de la cantata i com a solista ell mateix, interpretant una tarantel·la. Un pas més en la incipient carrera d’un actor jove que intenta obrir-se camí als escenaris i platós catalans. “El que ajuda realment és la perseverança, no el cognom, pel cognom no et donen feina”, adverteix, mentre explica els projectes immediats: al teatre, prepara una nova producció amb la companyia Menú Teatral, una obra basada en l’Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll; i en televisió, tornarà a intervenir a La Riera.

Al teatre torna amb una companyia amb qui ja va fer La pista, peça basada en Danzad, danzad, malditos, que va fer temporada a les sales Atrium i Gaudí i on intervenia la també andorrana Núria Montes. Ara, Cartes s’enrola en un text que trasllada a l’actualitat i rellegeix l’obra de Carroll i que s’estrenarà també a Atrium. És, per cert, la segona Alícia en què s’involucra, després de l’espectacle Alícia meravellosa, en aquest cas de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). “El millor consell que he rebut és que la d’actor és una carrera de fons, no un esprint”, diu.