L’actriu igualadina fa de nou parada i fonda a sant julià, aquest cop amb l’elenc d’‘el florido pensil (nenes)’, una revisió de l’educació franquista i la seva empremta fosca
Lloll Bertran (Igualada, 1956) torna demà a Sant Julià, a l’escenari del Claror, que després de tants cops que l’ha trepitjat ja se sent una mica laurediana. Si més no, un referent de la Temporada de Teatre. “Ja hi faig jo parada i fonda amb cada espectacle”, diu. Demà amb El florido pensil (nenes).
És vostè també un producte de l’educació franquista?
Doncs no, puc dir que vaig tenir la sort, com altra gent de la meva generació, de tenir uns pares molt intel·ligents que van saber deixar de banda aquella deseducació i no transmetre-la als seus fills. A banda, la meva