reportatge
'Apanyant' col·laboradors
Marc Crehuet, un dels directors en auge del moment, farà una parada al camí per donar un cop de mà a l’equip d’‘Apanyats’, la websèrie impulsada per l’andorrà Hèctor Mas i Adrià Espí. Crehuet n’escriu un capítol, que dirigirà, i porta l’actor fetitxe, Alain Hernández.
'Apanyant' col·laboradors
Mas es confessa, sobretot, encuriosit per treballar a les ordres d’un director professional en una sèrie que “va sorgir com un projecte entre amics i continua sent-ho”, però arrelant i creixent més enllà del que s’esperaven. Començant pel fet que l’equip, format per estudiants de la Universitat Pompeu Fabra –entre els quals Mas mateix–, va rebre un premi Ondas el 2015, amb el capítol pilot d’una altra websèrie, El mort viu.
Justament en aquestes circumstàncies els va conèixer Crehuet –director de l’adaptació cinematogràfica d’El rei borni, protagonitzada per Hernández i que recupera la polèmica de les pilotes de goma dels antiavalots–. Crehuet va ser jurat d’un concurs de curtmetratges, Showcase, per on va passar El mort viu, va conèixer Mas, Espí i la resta de l’equip i van acordar que sí, que algun dia caldria que fessin quelcom plegats. Calia sincronitzar les agendes. Així va aparèixer la idea de sumar-se a Apanyats, segona temporada d’una websèrie protagonitzada per uns moderns Pepe Gotera i Otilio que en comptes de chapuzas a domicilio les fan davant d’una webcam, una mena de penós Bricomania.
Crehuet ha escrit un capítol, el penúltim de la segona temporada. “És el que en diem un capítol bolet perquè és autoconclusiu” i no interfereix en la trama general, explica l’actor i realitzador andorrà. La resta de capítols ja estan fets, s’estan editant i tenen prevista l’estrena cap a finals d’any, en data per decidir.
De moment, el contingut de l’episodi amb Crehuet-Hernández és tota una sorpresa: no el coneixeran fins que no s’enfrontin al rodatge, previst per dissabte de la setmana vinent, al piset barceloní que comparteixen Espí i Mas i on s’han enregistrat tota la resta de capítols. “Tenir-los a casa? Doncs jo crec que serà molt divertit, familiar, entre amics.” Confia que sabran aprofitar l’oportunitat per aprendre. “Segur que és tota una experiència, estem intrigats i emocionats.”
Una forta empenta
A banda, suposa una forta empemta per a la sèrie, promocionalment parlant entre altres coses. “Sens dubte, un pas endavant, tot i que segueix sent un projecte de molt baix pressupost.” L’impuls els vindrà tant pel director com perquè aquest hagi arrossegat l’actor, un intèrpret molt a l’alça en aquests moments i que s’està prestant a col·laborar en projectes andorrans: no fa gaires mesos va protagonitzar 73’’, una producció de Josep Pozo, director lleidatà establert a Andorra (que també va aconseguir fitxar Pep Munné).
“Crec que l’audiovisual andorrà està en un bon moment de salut”, diu Mas, qui recorda que Wolves, d’Àlvaro Rodríguez-Areny, acaba d’enfilar-se a la programació ni més ni menys que del Festival de cinema fantàstic de Sitges, on va tenir dues projeccions, la setmana passada. A banda, amb Isak Férriz com a protagonista. “No està gens malament que algú com ell, que està tenint una carrera a fora, s’interessi per tornar a treballar a Andorra”, pensa. No sols col·laborant en films d’altres, sinó intentant impulsar un projecte propi, Pyrene. Encara que trobar-ne finançament segueix sent una dura lluita.
A banda, puntualitza Mas, hi ha tots els rodatges publicitaris. Entre els quals els aconseguits pel també jove Eduard Ruano, que va impulsar una productora per atreure’n i va aconseguir que es gravés en localitzacions del país un anunci de Porsche. També va treballar en cine, donant suport al rodatge de Nieve negra, que va portar al Principat Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia.
Mas, que també és director del Festival Ull-Nu, no vol deixar d’esmentar el certamen per a joves creadors de l’audiovisual dels Pirineus com una influència molt positiva en aquest impuls al sector en els últims temps. O accions concretes, com el concurs RECcrea impulsat pel Govern i en el qual participa Ull-Nu, per fer néixer l’interès entre el públic més jove, els estudiants.