Esdeveniments
Trenta quilòmetres de 'land art'
Pere Moles vol recrear en la segona edició de la Biennal les rutes dels refugiats, amb un recorregut entre Coll de Jou i Sorteny jalonat per instal·lacions
Trenta quilòmetres de 'land art'
Una ruta de trenta quilòmetres, jalonada per escultures i instal·lacions, que discorre entre Coll de Jou, a Sant Julià de Lòria, i Sorteny. Al 2017, la segona Biennal de Land Art s’articularà al voltant d’un eix temàtic: els drets humans i Andorra vista com un país de pau i acollida, explica Pere Moles, l’impulsor de l’esdeveniment, que intenta tancar la qüestió pressupostària més enllà dels compromisos verbals dels patrocinadors. El principal, Andorra Turisme i els comuns (a través de la xarxa Infoturisme), de qui espera una aportació similar a la de la primera edició, al voltant dels 175.000 euros, recorda. De fet, serà a petició de l’organisme públic que la Biennal arribi amb les dates canviades: a la primavera en comptes de la tardor i allargada a tres mesos, del maig al juliol. En total, i confiant en les promeses, Moles confia a repetir el mateix pressupost, uns 220.000 euros, per tirar endavant l’edició.
La segona Biennal, assegura Moles, “serà més indiscutiblement land art que la primera, on es va generar força debat”, recorda, al voltant de si les propostes eren o no pròpiament land art, art de la terra. També tindrà aquest lligam temàtic de les obres presentades per ser exhibides en un Camí dels drets humans. El recorregut partiria de Coll de Jou per endinsar-se per Aixovall cap a la Margineda, el Rec d’Andorra la Vella i cap a la Massana, Ordino, passant per la Ruta del Ferro cap al Serrat i Sorteny. Els dos punts més allunyats són els que històricament van veure passar gent a la recerca de refugi: des de l’Espanya en guerra o fugint de la persecució nazi.
Interpretacions
Tot el trajecte –senyalitzat i que en bona part es pot fer caminant– estaria jalonat per les inscripcions amb la trentena d’articles de la Declaració dels Drets Humans. En paral·lel, en punts visibles, les instal·lacions artístiques, on cada creador haurà de proposar una interpretació d’aquest camí de pau. Els artistes treballaran, segons explica Moles, seguint les pautes del plec de bases i podran triar entre els aproximadament 150 punts –prats, boscos, camins, tarteres– que els organitzadors s’afanyen a triar i localitzar aquests dies.
A banda del camí, i per estendre la Biennal a les set parròquies, l’equip de l’impulsor ha dissenyat dues propostes. A Escaldes, una de les instal·lacions, previsiblement una obra audiovisual, s’ubicaria en l’antiga fàbrica de llanes (un espai que Moles confiava a redescobrir per al públic però se li va avançar el ministeri de Cultura, que el va incloure com a escenari del Festival de Música Antiga dels Pirineus). A Canillo, jugaria al voltant del nou mirador del Roc del Quer, amb una sèrie de reinterpretacions del concepte de mirador. “Però que ningú no s’espanti, que no ens posarem a fer obres monumentals”, adverteix Moles: un mirador pot ser des d’una escala a la cadira d’un socorrista a la platja.
El programa incidirà en la Zona Ras, l’àrea educativa a l’entorn del llac d’Engolasters, on l’organització preveu que hi participin al voltant de 2.000 escolars.
"ESTARIA BÉ PORTAR ALGUN ARTISTA DE PRESTIGI, ÉS CLAR, PERÒ TOT ÉS UN PREU"
“En aquesta ocasió penso que les obres seran més senzilles, però la proposta serà més conceptual”, exposa Moles, qui admet que seria interessant poder comptar amb un artista de prestigi –de fet, els mateixos patrocinadors li ho demanen–. “Estaria bé portar algú de prestigi, és clar, però tot té un preu; se’ns han ofert coses de molta qualitat que s’han de quedar al tinter precisament perquè costen diners”.
Entre les ofertes que han arribat a les mans dels organitzadors de la Biennal, la d’Anthony Howe, l’escultor que va realitzar la gran escultura cinètica que va servir als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro com a peveter de la flama. L’oferta, però, tenia un cost de 300.000 euros per la compra de la peça, una quantitat que està molt per sobre del pressupost mateix de tota la Biennal.
Una altra de les propostes inassumibles per a l’esdeveniment és la presentada pel cubà Jorge Rodríguez Gerada, l’artista que va crear a la ciutat de Belfast el retrat més gran de la terra, que ocupa una extensió de 45.000 metres quadrats i es va realitzar amb 2.000 tones de sorra.