Reportatge

De l'auca a 'Dragon Ball'

Una exposició repassa al museu la Massana Còmic les principals fites de la historieta il·lustrada en llengua catalana, tant pel que fa a creacions autòctones com a les traduccions dels grans autors de les escoles francobelga, japonesa, i en menor mesura, americana.

De l'auca a 'Dragon Ball'

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Indubtablement, l’auca és el gran referent dels primers còmics en català, i molt important per entendre el naixement d’aquest gènere gràcies a les primeres publicacions periòdiques en aquesta llengua a final del segle XIX”. El president de l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació (ARCA), Joan Pieras, resumeix així els orígens de la il·lustració en català –revistes com El Patufet, L’Esquella de la Torratxa o Cu-Cut! en serien alguns dels principals exponents–, la història de la qual es repassa en una exposició que, fins al 30 d’agost, es pot visitar al museu la Massana Còmic. Es tracta d’una mostra itinerant organitzada pel consorci català per a la normalització lingüística, en què ni tan sols es fa referència als principals creadors autòctons, sinó també a la traducció i publicació dels grans mestres forans.

Després d’una etapa clau marcada per noms com Joan Garcia-Junceda, Apel·les Mestres o Ricard Opisso, els primers anys de la post-guerra van suposar una aturada en sec pel que fa a la producció d’historietes en català. No seria fins als anys 60 que hi va haver un renaixement, ara amb revistes més clarament enfocades al còmic, com Cavall Fort, “que publicava molt material propi de dibuixants que han esdevingut clàssics, com Josep Maria Madorell, autor de Massagran o Jep i Fidel”, ressalta Pieras. Tretzevents o L’infantil serien altres publicacions insígnia de la resistència cultural en l’època de la dictadura.

Pieras posa en relleu que, malgrat que la producció en català era minsa aleshores, Barcelona va aglutinar durant els anys del franquisme la majoria de revistes, editorials i autors de còmic espanyols. L’anomenada escola de Barcelona va estar representada per dues grans revistes, Pulgarcito i TBO, que cadascuna a la seva manera van saber aprofitar les possibilitats que oferia el còmic humorístic per vehicular-hi un estat anímic col·lectiu a través del realisme costumista. La capital catalana també va acollir la seu d’un gegant editorial del còmic, la ja extinta Bruguera, on van sobresortir noms com José Escobar o Francisco Ibáñez. El grup editor, però, “no es va interessar per la publicació en llengua catalana fins als seus darrers anys, amb traduccions de Super López, que va esdevenir Super Llopis, o de Mortadelo y Filemón”, comenta el president de l’ARCA.

Més endavant, ja als 70, van proliferar els àlbums de còmic que narraven diversos episodis de la història de Catalunya, i els anys de la Transició van estar marcats per l’humor àcid i políticament incorrecte, juntament amb l’aparició de noves editorials i publicacions. En paral·lel, es començaven a traduir al català algunes de les grans sèries de còmic estrangeres. L’escola francobelga, la més important del continent europeu, ha estat la més traduïda al català, i la que més ha influït en el còmic creat des de Catalunya.

Proximitat cultural

Pieras veu una explicació molt senzilla en aquest fenomen. “Els valors i el rerefons del missatge de col·leccions com Astérix, Tintin o Jan i Trencapins ens és molt més proper que, per exemple, el que transmeten els superherois nord-americans”. En aquest sentit, malgrat que les històries de factories com Marvel o DC Comics tenen una gran acceptació en les adaptacions cinematogràfiques, pràcticament no han estat traduïdes. “Personalment, se’m fa difícil imaginar-me aquests superherois parlant en català. Rarament n’he vist”, relata el responsable de la Massana Còmic. Una de les excepcions, per raons òbvies, és El Cavaller i el Drac, les aventures de Batman a Barcelona, àlbum publicat el 2009.

Però si el còmic dels EUA no ha agafat força a casa nostra per resultar massa llunyà culturalment, de manera paradoxal no ha passat el mateix amb el manga japonès, que va desfermar una autèntica febre als primers anys 90, quan TV3 va començar a emetre Bola de Drac, la mítica creació d’Akira Toriyama. En molt poc temps, els grans títols de l’escola nipona van tenir molt bona acollida i molta demanda entre els lectors de còmics en català. Algunes de les col·leccions més conegudes són Shin Chan, Naruto, Bleach, Sakura, Doraemon o Fushigi Yugi. Al costat d’aquestes creacions de gran difusió, Joan Pieras també destaca la traducció de diversos títols de manga d’autor, més treballats, com Akira, de Katsuhiro Otomo, o la sèrie The Summit of the Gods, de Jiro Taniguchi, que narra les peripècies de l’escalador Fukamachi.

Tot i aquestes influències estrangeres, la producció d’autors catalans s’ha mantingut gràcies a diverses editorials i a la continuïtat de Cavall Fort, que ha comptat amb col·laboradors com Cesc o Pilarín Bayés. Actualment, Catalunya edita el 95% dels còmics de l’Estat espanyol, i molts dels seus dibuixants i guionistes han gaudit de reconeixement internacional.

EL MUSEU HOMENATJARÀ VÍCTOR MORA

El museu la Massana Còmic retrà homenatge a Víctor Mora, el creador de la popular sèrie d’El capitán Trueno, mort dimecres passat a l’edat de 85 anys. Així ho va avançar el president de l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació (ARCA), Joan Pieras, que encara no va voler concretar la possible data de l’esdeveniment, ni quin format tindrà. En tot cas, va assegurar que es durà a terme al marge del proper saló La Massana Còmic, i segurament molt abans d’aquesta cita anual, que acostuma a celebrar-se entre els mesos d’abril i maig. Mora va saltar a la fama el 1956, quan va presentar El Capitán Trueno, col·lecció on no va amagar –en la mesura que la censura li ho va permetre–, la seva simpatia pel comunisme. L’autor també va crear altres desenes de personatges, com El Jabato, El Corsario de Hier­ro i El Cosaco Verde. A més, també va desenvolupar una prolífica activitat com a escriptor.

tracking