Qui ho diria, però, que quelcom de tan humil –i fins i tot un pèl odiós– com aquelles sabates de plàstic amb què es calcen els nens per anar a la platja pot servir d’inspiració per a una coreografia de dansa contemporània. Amb material tan insospitat va començar Myiriam Soulanges a bastir Mika, heure locale, una de les dues peces que presenta aquesta nit al Palau de Gel, una més de les propostes de la Saison Culturelle que organitza l’ambaixada de França.
Una altra peça, Alé é rivé, on també parla d’identitat, de retorns a les arrels. Les seves són a
