Gran Ludwig

Sent el darrer gran representant del classicisme vienès (després de Haydn i Mozart), Ludwig van Beethoven va aconseguir fer trascendir la música del Romanticisme, influint en bona part d’obres musicals del segle XIX. Sobretot en obres per a piano i música de cambra. Nasqué el 16 de desembre del 1770 a Bonn, en el si d’una família d’origen flamenc. Dimarts en va fer 255 anys. La veritable passió musical li esclatà als nou anys, en entrar en contacte amb l’organista Christian Gottlob Neefe, el seu mestre. També el va introduir a l’estudi de Bach, un músic al qual Beethoven va admirar sempre. El 1787 va fer un primer viatge a Viena, amb el pensament de rebre classes de Mozart. La malaltia i mort sobtades de la mare, però, l’obligaren a tornar a casa. Cinc anys més tard hi tornà per treballar amb Haydn i Salieri, fent-se conèixer com a compositor i pianista, en un concert de gran èxit el 1795. La carrera com a intèrpret, tanmateix, patí un fre per culpa de la sordeda que el va començar a afectar a partir del 1796, inutilitzant-lo totalment als 45 anys. Malgrat això, no deixà de compondre, la qual cosa palesa un mèrit inqüestionable. D’aquesta etapa final de la vida són la Missa solemnis, la 9a Simfonia i un nombre immens de quartets de corda i sonates per a piano. Beethoven, com a compositor, marca un abans i un després en la història de la música. És per això que, en cloure l’article, faig aquesta reflexió, establint un contrast: quan s’escriu, l’important no és pas el tema que es tracta. Ho és la música que fan les paraules. Expressat d’una altra manera, les formes poden pesar més que el contingut. I ací, Ludwig era tot un geni: molt gran!