Marta Aymerich: “La intel·ligència artificial ja permet avançar el diagnòstic i actuar amb més rapidesa”

Des del 2023 dirigeix l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser vicerectora de planificació estratègica i recerca. L’any passat va assumir la presidència de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears. Ha estat directora del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) i de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques de la Generalitat de Catalunya.

En què consisteix aquesta revolució digital en l’àmbit de la medicina?

Gràcies a la digitalització, s’ha aconseguit que l’atenció sigui més accessible i eficient. També s’ha permès democratitzar la salut i que tothom pugui prendre decisions sobre el seu benestar, com ja es fa en àmbits com l’educació o l’economia. Els professionals continuen sent imprescindibles, evidentment, però els pacients passen a tenir un paper més actiu en la prevenció i promoció de la salut.

Quins avantatges aporta a la pràctica mèdica?

Per exemple, es redueixen desplaçaments, ja que ara és possible fer consultes a distància i arribar a zones allunyades. També ajuda a millorar el diagnòstic gràcies a la ciència de dades i a la intel·ligència artificial, que poden detectar aspectes invisibles a l’ull humà i permeten diagnosticar abans i intervenir més ràpidament.

En quins àmbits ja s’aplica aquest diagnòstic avançat?

Principalment, en malalties neurològiques, com ara l’esclerosi múltiple. Hi ha tecnologia capaç d’identificar patrons en ressonàncies magnètiques que un professional no veuria a simple vista. També en salut mental s’han desenvolupat eines per detectar determinats patrons en les expressions facials o corporals. Tot plegat millora la qualitat assistencial.

Aquesta digitalització també implica canvis en la relació entre pacient i professional?

Sí. Cada vegada hi ha més instruments digitals que faciliten la presa de decisions compartides entre pacients i metges. La tecnologia està facilitant el desenvolupament d’aquestes solucions, que permeten que tothom pugui participar de manera molt més activa en tot el procés de diagnòstic i tractament.

Tot això requereix la implicació d’altres perfils professionals?

Exacte. No n’hi ha prou amb els metges: calen enginyers, informàtics i també professionals de la comunicació per traduir la informació mèdica a un llenguatge comprensible. I els mateixos professionals de la salut també necessiten una formació contínua per desenvolupar les seves habilitats tecnològiques.

“La bretxa digital existeix, però moltes persones grans ja fan ús d’apps de salut”

Quines eines concretes ja estan en funcionament i s’empren amb normalitat?

Per exemple, en el cas de la diabetis, ja hi ha dispositius que monitoren constantment la glucosa i permeten al pacient controlar la malaltia des del mòbil. També hi ha aplicacions hospitalàries, com El meu quiròfan de l’hospital de Bellvitge, que centralitza tota la informació preoperatòria i ajuda a reduir l’angoixa que acostumen a sentir els pacients davant una intervenció.

I què passa amb les aplicacions més generals com, per exemple, rellotges intel·ligents o apps de benestar?

Són útils, però moltes provenen del sector tecnològic i no estrictament del mèdic. Per això cal mirar-les amb ull crític, ja que no sempre estan desenvolupades i integrades amb criteris clínics.

Cal tenir en compte que molts usuaris de serveis mèdics són gent gran. Preocupa la bretxa digital dins aquest nou escenari?

És cert que existeix aquesta bretxa, però també cal dir que no totes les persones grans tenen dificultats: potser sí a partir dels 75 anys, però molta gent de 65 o 70 anys fa més ús de les aplicacions de salut que els joves, precisament perquè tenen més necessitats de salut. És imprescindible, en tot cas, aplicar criteris de justícia social: no tan sols donar igualtat d’accés a les tecnologies, sinó també facilitadors digitals que acompanyin els pacients.

La tecnologia actual ja permet operar a distància?

Sí. La cirurgia robòtica ja ho fa possible. Robots com el Da Vinci fan possible que un cirurgià intervingui amb molta precisió des de la sala del costat o des de milers de quilòmetres. És un camp que avança molt, però que encara necessita recerca i proves rigoroses abans d’aplicar-se massivament.

Quin impacte tindrà aquesta digitalització en països amb menys recursos?

Serà molt important. Per exemple, amb l’Organització Mundial de la Salut ja estem validant algoritmes d’intel·ligència artificial per diagnosticar malalties tropicals de la pell en diversos països africans. Amb un simple telèfon mòbil es poden obtenir diagnòstics validats per dermatòlegs, fet que amplia enormement l’accés a l’atenció mèdica.