El batec del pavelló

Quan fa dos anys s’obtenia la classificació a la Copa Príncep 2014 de la Lliga Adecco LEB Or, era optimista pensar que ara hi hauria la possibilitat de jugar la Copa del Rei i acabar la primer volta de la lliga més forta del bàsquet europeu, l’ACB Endesa, entre els vuit primers. Això se sabrà aquest migdia. Sigui quin sigui el resultat del MoraBanc d’Andorra avui, tota aquesta evolució l’ha viscuda en primera persona la Penya Tricolor (o Penya 3Color com també els agrada dir-se). Un grup d’aficionats que acaba de complir dos anys. LA LITÚRGIA DELS PARTITSLa data del segon aniversari de l’estrena de la penya ha coincidit amb el darrer duel al Poliesportiu d’Andorra, el dia 16 contra el Baloncesto Sevilla, una efemèride amb un important duel on es jugaven moltes opcions d’estar a la Copa del Rei. I avui s’està molt a prop de complir dos anys de la Copa Príncep, el primer objectiu pel qual es va crear. Con en altres partits, alguns integrants de la penya van fer una concentració prèvia prop del pavelló. Quan resten uns tres quarts d’hora per a l’inici es desplacen al Poliesportiu per preparar la jornada. Una part van directament als seients, i altres, pel material. En aquest cas van anar José Rodríguez i Cristian Vegas, que amb Ricard Casellas van ser uns dels impulsors de la fundació de la penya ara fa dos anys. Gent de bàsquet que actualment també entrena categories de base del club. I de dins del cos tècnic del primer equip els va arribar la inspiració. “Un dels que ens va picar per crear-la va ser Xavi Luque [entrenador adjunt de Joan Peñarroya]”, recorda Rodríguez. En el seu moment el gros de la penya el van formar un grup que rondaven la trentena d’anys, i també jugadors de base. Actualment compten amb penyistes d’edats que van des dels 6 fins prop dels 60 anys. Segons les dades del club, hi ha una cinquantena de socis. Per trobar el material de la penya, cal recórrer els budells de la instal·lació fins arribar a uns quartets on tenen cedit espai per guardar estris de feina. És a dir, bombos, timbals, botzines, samar­retes, bufandes, tubs de confeti... A les acaballes del 2013 es va certificar que la Copa Príncep de la LEB Or es juraria a casa contra el Palència. Durant la primera quinzena de gener la penya va prendre força i es va estrenar el 17 de contra el Clavijo de Logro­nyo, amb triomf andorrà per 82 a 71. Això va ser un escalfament, i el dia gran va arribar el 31 de gener del 2014, amb la Copa, que es va quedar al Poliesportiu gràcies a la victòria local per 77 a 61 davant dels castellans. “Va ser clau començar la penya per a la Copa Príncep, i poder guanyar-la, tot això va ajudar també i va enganxar molta gent”, diu Rodríguez. Uns minuts abans que comencin els partit els penyistes ja estan situats en el sector C3 al fons Baixada del Molí, sempre el mateix, “és la cantonada groga” apunta Cristian Vegas. Segons expliquen des de la penya, per normativa de la competició les penyes que tenen estris per fer soroll han d’estar darrere les cistelles (a la primera etapa a LEB Or estaven al lateral que dóna al camp de gespa). I tant que tenen eines de treball d’animació; diversos bombos i timbals, panderetes, jocs de platerets, botzines, megàfon... Un cop posicionats posen en pràctica els seus costums per als partits. Com per exemple, a la presentació de l’equip llancen tubs de confeti (també amb el primer triple local), als atacs normalment hi ha sons acústics amb el bombo, i a les defenses s’intenta fer el màxim de soroll. Al partit contra el Sevilla, José Rodríguez es fa enfundar el guant per tocar el bombo i Cristian Vegas va agafar el megàfon; cadascun a un costat del grup eren els que encapçalen els càntics. A ells els motiva realitzar aquestes tasques, com gestionar el material i l’organització, però també els agradaria que més gent s’impliqués. A la intervenció instrumental sí que hi participen molts altres penyistes. Com Edu Moraga i Elio da Silva, que amb el Sevilla es van encarregar d’una botzina manual. “No cansa, però quan arribes a casa tens el xiulet ficat a dins i n’estàs una estona”, diu Moraga. La veritat és que veure dos quarts amb ells no és tan dur, però potser com diu ell val la pena pensar de posar-se uns cascos. Dins del grup s’ajunten també famílies, com la de Sandra Rodríguez, Carlos Silva i la seva filla. “Tota la família venim. Gaudim del partit, i no el gaudim sols, ho fem en companyia i és molt emocionant”, explica Carlos Silva, i hi afegeix que la seva filla “cada dia s’anima més”. Per a la mare, en aquell sector “es viu d’una altra manera que en altres zones”. De la seva banda, Joan Vall, que fins fa poc ha estat jugador de les categories inferiors, destaca que “vius un partit al cent per cent, sempre estàs concentrat, i sempre tens ganes d’animar”. Jorge Jiménez comenta, en els minuts previs a l’inici del partit, que “m’agrada el bàsquet, i m’agrada sentir el bàsquet, i la millor manera de sentir el bàsquet és fer una penya i animar”. I amb ell Imma Grandvallet destaca “la companyonia que hi ha”. Durant el partit van mantenir el ritme, i a les acaballes i amb el resultat de cara van intentar muntar una onada, que va costar força fins que la resta de la graderia es va animar. Des de la penya s’agrairia que la resta de les zones del Poliesportiu participessin més als càntics. “Es nota molt quan la grada principal també anima, perquè l’ambient és brutal”, diu Vegas. Al darrer duel hi va haver moments que es va notar molt xivarri, com quan es gua­­-nyava clar, i en arribar als 90 punts els assistents volien gaudir d’una hamburguesa gratis. El president del club, Gorka Aixàs, destaca el paper que juga la penya als partits, “són els que porten la sintonia principal, són els líders de l’animació, porten el tempo del partit; als moments complicats del partit són capaços de tirar una mica de la gent per fer que el públic s’enganxi i que és tan important perquè els jugadors sentin el caliu de la gent”. Un cop acabat el partit toca recollir i guardar el instruments i objectes abans de marxar. El material és una de les despeses que té la penya, que es paguen amb la quota dels socis de 10 euros. A més compten amb el suport del club en diferents àmbits com per a la gestió o facilitats per organitzar desplaçaments, per exemple. Una de les despeses és la de fer les samarretes, que ells mateixos preparen i destaquen pel color groc. “És molt important identificar-nos”, assenyala Vegas, que apunta que es va triar aquesta tonalitat perquè “és el color central de la bandera”, i José Rodríguez afegeix que “també vam pensar que és el que més es veu”. Sobre si són supersticiosos, tenen clar que no; Vegas comenta que “ens ha anat bé de groc” i Rodríguez explica que “des que la penya va de groc vam guanyar la Copa Príncep, vam pujar a l’ACB, vam salvar la categoria i ara estem lluitant per anar a la Copa del Rei, que seria un bon regal per al mes de febrer. Però si no hi anem no passa res, estem aquí per animar i pel que li faci falta a l’equip”.