David Baró

“Les transferències no poden ser una proposta tancada de sí o no”

“Les transferències no poden ser una proposta tancada de sí o no”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Baró veu possible arribar a un acord per repartir els diners si es treballa amb consens i aposta pel creixement de Pal-Arinsal amb recursos propis en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quines són les línies del pressupost de l’any vinent?

Es nota una certa millora, perquè hi ha més comerços a la par­ròquia però continuem amb la congelació de taxes i impostos i el nostre pressupost serà en la línia d’aquest any, el creixement d’ingressos serà molt poc i també hem de ser prudents. Penso que estarem en uns ingressos similars, 12,3 milions o 12,4, i això ens donarà la capacitat que tenim per invertir a la parròquia. També es fa un esforç de contenció de la despesa de funcionament i que es pugui traslladar a inversió, que la podrem incrementar una miqueta respecte a aquest any.

En què s’invertiria?

Una inversió important és l’eixample de Sispony que és un dels últims punts negres que hi ha a la parròquia i és una obra important i s’emportarà un gran gruix de la inversió. Després hi ha millores d’arranjament, els col·lectors, ara cada departament ho està treballant, i el que es pugui encabir es farà i si no, ho passaríem a l’any següent. Es tracta de tenir més ingressos que despeses perquè això se’n va als bancs, a tresoreria. Ara tenim a la caixa uns 5 milions i ens permet afrontar casos de força major i és una situació confortable però hem de continuar sent prudents i no crear dèficit.

Es pot fer més contenció de la despesa de funcionament?

Ja vam fer un gran esforç, abans teníem 22 milions de pressupost i ara 12, i crec que podríem arribar a uns 2 milions d’inversió, la meitat anirà a l’obra de la carretera de Sispony. Serà molt de prudència i en quatre anys farem uns 8 milions d’inversió i fer front al dia a dia perquè hi hagi vida i activitat.

Caldrà augmentar la plantilla?

No, en principi no s’incrementa en la part fixa però quan hi ha activitats com l’esplai que està creixent o els esports d’estiu puntualment has d’incrementar-la. Després hi ha casos d’eventuals que han fet 12 o 18 mesos i hem vist que són necessaris i segurament es crearà una plaça fixa per cobrir-ho, però no canvia el volum de despesa o potser hi ha un lleuger increment perquè està tot molt estabilitzat.

Com està el pla estratègic de Pal-Arinsal?

Teníem la voluntat de presentar-lo a finals de setembre-octubre però com que s’està avançant i hi ha noves idees no ens posem un límit. La temporada començarà aviat i ja està llançada, no canviarà res, és més per a la següent i per tant no hi ha pressa. La data seria abans de final d’any si veiem que ho podem tenir però el que és important és que ho tanquem bé, que el presentem bé i que l’esforç que s’hagi fet doni els seus resultats.

Es preveu l’entrada de capital privat o s’ha descartat?

No es descarta mai, si algú algun dia vol entrar amb capital privat ens ho farà saber. De moment no ho tenim sobre la taula i la nostra funció és que l’estació sigui cada vegada més competitiva, que tanqui amb números verds i que vagi creixent. Si ens centrem només en el pla en el fet que un dia ha d’entrar capital privat no seria el bon mitjà. La idea és que a 10 anys vista la podem portar més amunt i que sigui més atractiva, que el client es trobi cada vegada més bé, i després ja es veurà. Aquesta variable no depèn de nosaltres, en canvi la gestió, sí. Estem més pensant en els recursos propis que tenim. S’ingressen uns 16 milions, se’n gasten uns 12,5 i això dóna un cash flow de pràcticament 4 milions per fer front a amortitzacions, despesa financera i extraordinaris i a l’última línia, que és la que compta, et surten els números verds i s’aguanta bé, i és una satisfacció i per això hem d’anar a més.

Ara per ara Pal-Arinsal no necessita capital privat?

Amb el que tenim ara i els recursos propis podem anar generant activitat i créixer en serveis, i invertint a un cert nivell.

En la negociació amb Govern la clau seran les transferències i com introduir l’especificitat?

Ara estem en congelació de transferències i per a l’any vinent tot apunta que serà així i ho entenem, és per sentit d’Estat i perquè estem en plena negociació. Estem pendents de seure i veure quines són les propostes de Govern. Penso que territori i població s’han de tenir en compte perquè són variables importants i se n’han d’introduir de noves i la clau serà veure què implica.

Com es podrien introduir les noves variables?

Que s’ha de canviar el model tots hi estem d’acord, però també s’ha de vigilar que el propi comú es pugui sustentar, i pugui oferir serveis, siguin els que siguin. Si les simulacions diuen que s’aguanta i pots quadrar, si tens més ingressos, que potser passarà en algun cas, i si són menys i pots fer ajustaments. Més que la fórmula penso que és la forma, que sigui amb consens i que no hi hagi imposicions i es pugui treballar i aportar, que no sigui una proposta de sí o no perquè crearia un daltabaix. No crec que vagi per aquí perquè el tarannà és un altre i la Consol Naudí treballa en aquest sentit però també ens agradaria que es fes com abans millor perquè se’n parla des de fa molt de temps i volem avançar en d’altres projectes.

Tots els comuns són DA i la Massana està més en tendència liberal?

Entre els comuns hi ha bona relació perquè tots busquem una mica el mateix i a Andorra som un país però som un país poble, som petits i quan hi ha un bon ambient de treball és millor.

Com es veu la política general des de la Massana?

Veig coses com tothom. Hi ha el cas BPA que és important i agafa molt de temps i tinc la sensació com el poble que està una mica perdut, hi ha coses contradictòries. El mateix passa amb Europa, sembla que sí que s’hi ha d’anar però la sensació és que el debat s’ha quedat molt aïllat en l’àmbit polític i no arriba al car­rer. Si hi ha un referèndum potser s’explica. Tinc la sensació que hi ha molta confusió.

tracking