La imatge d'Andorra del segle XXI

Aquests darrers mesos hem pogut llegir multitud d’articles sobre la imatge o, més ben dit, la mala imatge d’Andorra. Una visió miop i distorsionada fomentada per diaris digitals espanyols amb informacions sense signar, i no per casualitat. Una imatge alimentada per uns interessos personals o institucionals amb l’única finalitat de manipular i utilitzar Andorra per desacreditar-la, ja sigui a través d’atacs personals, ja sigui a través d’atacs a les institucions.

És trist i decebedor observar com persones que ocupen o han ocupat càrrecs públics cauen a les urpes d’aquests manipuladors per treure’n bàsicament un rèdit polític sense adonar-se que, alhora, ells mateixos també són promotors d’aquesta imatge. Uns es mouen per utilitzar-nos i manipular-nos i altres hi cauen amb les quatre potes. Els andor­rans hauríem de fer prova de força, ser intel·ligents i unir-nos quan les causes ho requereixen. Així ho he après dels meus avantpassats, però això semblen fets desconeguts a ulls d’alguns.

La imatge d’Andorra l’hem de defensar els andorrans, aquells que estimem el nostre país i creiem en ell.

La imatge de l’Andorra del segle XXI és positiva. S’estan fent molts esforços a nivell personal i ciutadà, des de les institucions públiques, però també des de les associacions, les federacions i les entitats privades per participar en aquesta transformació que ha de viure i que està vivint Andorra. No és l’únic procés de canvi que hem hagut de superar a Andorra. Ja el 1866, amb la nova reforma, i el 1993 amb la Constitució, Andorra va viure processos de canvi molt similars.

Avui també hi ha la voluntat i l’ambició d’arribar a tenir un país capdavanter. Una voluntat que es tradueix, com sempre han fet els andorrans, en un treball constant al llarg del temps bo i encarant les reformes i canvis amb confiança, coratge, transparència, prudència i responsabilitat. Alguns d’aquests canvis impliquen flanquejar i superar límits que fins ara crèiem inalterables. Abordar aquests nous reptes ens posa davant d’un context de canvi que genera pors, dubtes i inseguretats. Tenir por o sentir-se insegur és un sentiment responsable, una reacció lògica i natural: però no seria ni responsable ni racional deixar que la por al canvi ens paralitzés. Perquè canviar és evolucionar.

El món canvia i Andorra no se’n pot quedar al marge. El nostre govern està fent braços i mànigues perquè així sigui.

Estem traçant el camí cap a l’obertura a Europa i al món. Una obertura que s’ha de fer des de la reflexió i la prudència, però que és inajornable.

Estem traçant el camí cap a una oferta turística regulada, que ha de donar la millor qualitat de servei als turistes que ens visiten i oferir-los un diferencial en el comerç.

Estem traçant un camí cap a la millora dels nostres comportaments, per contribuir a fer un país més sostenible i més respectuós amb el medi ambient. Estem traçant un camí per garantir una gestió del territori justa, eficient i alhora respectuosa amb la seva història.

Un procés de canvi que ens obliga a fer un exercici d’ambició, de creativitat, de gestió, de planificació i de coordinació. Tenim un gran potencial patrimonial i un gran potencial humà, el capital i les eines: per tant, ho podem fer.

Les línies estan traçades. Ens queda molt per fer, però sabem cap on anar i com avançar.

Ara ens cal mantenir ferms la determinació i el coratge per seguir treballant, aconseguir els objectius i no deixar que la por ens venci.

Parar no és una opció.

*Meritxell Palmitjavila ésconsellera general de Demòcrates per Andorra