Sobre 'Perdona, Andorra'

Que les dues mocions aprovades pel Parlament de Catalunya en relació amb Andor­ra són una pífia monumental és fora de dubte, i el diputat català que tenim més a prop, Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, del grup parlamentari majoritari de Junts pel Sí, així ho ha reconegut. Establerta aquesta premissa i entenent que el nostre Govern actuï per la via diplomàtica per fer esmenar el greuge –tot i que hauria estat molt més fàcil entendre’s discretament amb la Generalitat que no pas enviar una nota verbal de queixa a Madrid–, la temptació d’alguns catalans d’embolicar la troca i lligar l’assumpte amb el procés sobiranista estava servida. És el que ha fet el periodista Jordi Casoliva, director de la delegació de la COPE a Catalunya, en un article publicat al Diarien el qual treu partit d’un conflicte ben delimitat i aliè a aquell procés per a disparar l’artilleria pesant de l’unionisme contra el Govern independentista i la majoria parlamentària que el sosté.

Casoliva amaneix el seu article amb un reguitzell de penjaments contra els qui a Catalunya són els seus adversaris polítics i practica l’inveterat tremendisme de l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola amb perles com “demagògia catalana”, “decadència de la vida política i del país”, “embogits catalans”, catalans “enfrontats” i “esquerres extremes”, i de passada intenta denigrar els mitjans de comunicació que no són el seu.

Tot això, que expressat a Catalunya podria posar-se al compte de la legítima discrepància política com una visió de l’unionisme d’extrema dreta, publicat al nostre país sota la rúbrica Perdona, Andorra i acompanyat de música afalagadora es pot llegir més aviat com una utilització d’Andorra per a fins polítics aliens i de passada per posar llenya al foc provocat per les mocions espúries.

No sembla pas que hi hagi gaires andorrans disposats a empassar-se el calàpet que en forma de caramel ens ofereix Casoliva, ni que vegin gaire sinceritat en el seu proclamat desig de fer-se perdonar. Més aviat hi veuran –és la meva opinió– un intent de servir-se del nostre país com a palanca per involucrar-lo en la seva particular visió del procés català. Andorra no necessita aduladors d’aquesta mena.