Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Jerusalem

Sobreviu als imperis babilònic, grec, romà, bizantí, àrab, turc, britànic i als d’avui
Actualitzada 26/10/2016 a les 09:33
Ja ho ha escrit molt bé mossèn Ramon Sàrries en arribar del pelegrinatge diocesà: Terra Santa... la pau no arriba. S’ha perdut ja la confiança posada en els acords d’Oslo, aquell procés de negociacions entre israelians i palestins, la tardor del 1993, a la recerca dels fonaments d’una solució del conflicte que havia d’acabar amb la creació d’un Estat palestí. Sostingut aquest procés per la comunitat internacional, es bloquejà per la manca d’acord sobre el retorn dels refugiats palestins, l’increment dels assentaments israelians, l’oposició del Likud i de Hamàs al procés, els atacs i atemptats de grups israelians i palestins i, també, per l’estatut de Jerusalem.
Jerusalem, de l’hebreu Yeruixalàyim, “casa de la pau”, diuen els experts. En la seva ciutat vella rodejada de muralles, valuosa i única per a les tres grans religions monoteistes, hi ha el kilòmetre quadrat més sagrat del món, de gran significació religiosa, política i emocional. La greu provocació d’Ariel Sharon passejant-se per l’exterior del recinte de la Cúpula de la Roca i la mesquita d’Al-Aqsa, el setembre del 2000, en ple debat de la cimera de Camp David, i la dura negativa al dret de retorn dels refugiats palestins –dret reconegut per l’ONU el 1948– inicià la segona intifada... I, ja ho sabeu. El procés de pau cada vegada més deteriorat i empantanegat. Més assentaments, més atacs suïcides, més assassinats selectius, més controls militars, més murs a Cisjordània, més restriccions a la mobilitat i al desenvolupament d’un estat viable...
Més llenya al foc! Aquests dies el Comitè Executiu de la Unesco i el seu Comitè del Patrimoni Mundial analitza i vol tirar endavant un esbor­rany de resolució en què rebutja les profundes connexions dels llocs sagrats de Jerusalem amb la religió jueva i ressalta que és un lloc de culte musulmà. Sorprenent, oi? Accepta només per aquests llocs la denominació islàmica de mesquita d’Al-Aqsa-Noble Santuari per a l’esplanada de les Mesquites. Res de Mont del Temple –ni de Salomó ni d’Herodes– i res del Mur Occidental o de les Lamentacions. Es vol negar la història de Jerusalem, una de les ciutats més antigues del món? Afavoreix aquest absurd el diàleg i la pau? Ai, ai, Yeruixalàyim!
  • #1 Jonas
    (26/10/16 18:28)

    En una paraula,Sionisme.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477