Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

El viacrucis de l'inversor estranger

La prudència necessària no pot portar a obstaculitzar la inversió estrangera
Actualitzada 05/10/2016 a les 06:45
Fa poc vaig tenir un somni, força esperançador almenys en el seu principi. El nou edifici emblemàtic d’Andor­ra, el famós Cloud, era per fi acabat. Les obres havien ­durat, però el resultat era ­immillorable. Il·luminava ­l’avinguda Meritxell i la Carlemany i els hi donava un toc de 5a Avinguda. Els espais creats, amplis i luxosos, motivaven diverses marques de luxe per analitzar de debò la seva implantació a Andorra. Feia anys que molts dels nostres comerciants els hi anaven al darrera, però sense cap èxit. Ara, gràcies a aquest projecte futurista, la multinacional Vuitton, impressionada per aquest canvi d’imatge, havia decidit l’obertura d’una de les seves botigues. A aquest efecte, amb la serietat que la caracteritza, havia contractat professionals del país, de primera fila i coneguts per la seva perícia en aquest àmbit. Aquests, inquiets i conscients de la dificultat que havien d’afrontar, van co­mençar per analitzar com informar aquest fantàstic client de les diverses diligències que s’haurien de seguir. En efecte, entre tots els tràmits feixucs a complir, calia demanar al president d’aquesta multinacional de justificar dels seus antecedents penals. Com fer-ho sense ferir la seva sensibilitat? El mateix s’havia de sol·licitar a tots els representants de les diferents societats que participen a la hòlding LVMH. Un altre interrogant. Això que no se’ls hi havia demanat en cap país del mon, sí que s’havia de fer a Andorra.
I com explicitar que s’havia de convocar tots els socis d’LVMH per decidir aquesta inversió a Andorra? Tampoc això se’ls hi havia demanat mai a cap lloc on es volien establir. Però aquí sí que s’havia de complir. Ho diu la normativa. I, finalment, era obligat justificar de la llista de les desenes de milers de socis d’aquesta societat, cotitzada en borsa, llista quasi impossible d’establir, com per qualsevol altra multinacional. En aquest moment, el meu somni s’ha transformat en un malson. El malson que coneixen els inversos estrangers que, avui dia, deci­deixen participar en el de­sen­volupament econòmic d’Andorra. Certament, som petits i hem de ser prudents. Ens hem de protegir però també hem de ser conscients del viacrucis que imposem als inversors estrangers.
  • #2 Toni
    (05/10/16 18:58)

    Sr. President de la CASS, advocat i candidat de DA, si són els vostres amics de partit que han posat aquestes traves, aquestes lleis i reglaments. No oblideu que ja fa 5 anys que governeu. Truqui al que l'ha nombrat i expliqui com desfer tot aquest embolic d'Administració, i de passada a veure si també treu les barreres burrocràtique de l'organisme que presideix. Els ciutadans de peu li agrairem.

    Respondre
  • #1 josep
    (05/10/16 09:28)

    Totalment d'acord... Hi ha tramits que no tenen cap mena de sentit.. Si volem alleugerir la burocracia arribant a poder fer la majoria de tramits online.. hem de trobar camins per no posar pals a les rodes..

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477