El dret d'accés als documents públics

El dia 28 de setembre se celebra el Dia internacional del dret a saber, iniciativa reconeguda per l’ONU que defensa el dret d’accés a la do- cumentació de les administracions públiques com a via essencial per enfortir la confiança en les institucions i afavorir la participació ciutadana en un sistema democràtic. Han transcorregut vuit anys d’ençà que, el 2008, el Consell d’Europa aprovés el conveni sobre el dret a l’accés a la informació, el primer instrument jurídic internacional vinculant que reconeix el dret dels ciutadans a accedir als documents públics en mans de l’administració, ja sigui l’Estat, els parlaments o el poder judicial. El conveni estipula que les entitats públiques han de posar a l’abast la informació relativa a les seves funcions, responsabilitats i despeses, amb un accés fàcil i gratuït. Parteix del principi que el dret a la informació ha d’estar garantit per un òrgan independent i que les denegacions han de ser limitades i motivades, establint el principi d’accés parcial a la informació de caràcter reservat.

L’accés a la informació és un dret reconegut pel dret internacional, recollit per les constitucions, malgrat que no sempre com a dret fonamental. En els darrers anys, nombrosos països han ratificat el conveni acceptant uns estàndards mínims en la regulació de la informació pública. Per estar a l’altura d’aquests països, en valors democràtics, Andorra ha d’adoptar una llei d’accés a la informació. En aquesta línia, el grup parlamentari de DA ha presentat l’esborrany de la futura llei qualificada de transparència. El text, a partir de la informació en els mitjans, vol establir principis d’incompatibilitat laboral entre públic i privat, declarar confidencials certs documents durant 40 anys, així com l’obligació d’alguns càrrecs en exercici a declarar els seus béns, davant notari i amb caràcter confidencial.

A dia d’avui, la premsa encara és la principal font d’informació ciutadana, per ser capaç d’accedir a dades i documentació que no són públiques i, vist l’enfocament restrictiu que sembla tenir la proposta legislativa, queden poques esperances de canvi amb l’aprovació d’aquesta llei. Segurament perquè mai ha existit en aquest país una cultura política basada en la transparència en els afers públics.