La tribuna

Una altra mobilitat és possible?

Una xarxa de transport públic moderna i eficient és la millor contribució als trajectes sostenibles

Creat:

Actualitzat:

Estem immersos en la Setmana de la mobilitat sostenible i avui se celebra arreu el dia sense cotxes. S’imaginen vostès que avui per decret llei tothom hagués de deixar el cotxe a casa? Quin trasbals, no? Aquí el transport rei és el vehicle privat perquè poques alternatives hi ha, així que prescindir-ne sembla a hores d’ara ciència ficció. Però tampoc li donarem totes les culpes a les deficiències del servei de transport públic –que n’hi ha– perquè també hi ha un vessant cultural que no podem obviar. Una dependència del cotxe que fins i tot ha influït en els debats sobre la conversió de les grans avingudes comercials en eixos per a vianants. Com podem impedir que el turista pugui arribar en cotxe fins a peu de botiga? Era el que clamaven alguns, com si fos un sacrilegi i obviant que si facilites aparcament a prop la immensa majoria de turistes agrairan poder deixar el cotxe i passejar de botiga en botiga a peu, de manera relaxada i sense haver-se de preocupar de ser atropellat.

Malgrat no fixar per decret llei allò d’abandonar el cotxe per un dia a Andorra no es viu d’esquenes a les accions per a la mobilitat sostenible i és cert que amb l’aposta ferma pel vehicle elèctric ja no només es tracta d’un grapat d’activitats concentrades en uns dies del setembre, sinó que la qüestió de la mobilitat més neta ha entrat a l’agenda política. Va ser l’Automòbil Club (ACA) que el de­sembre del 2014, en el seu Informe de Mobilitat, va fer una ferma defensa de les possibilitats del Principat com a territori per desenvolupar el vehicle elèctric. Llavors semblava poc menys que predicar al desert tenint en compte que era un terreny absolutament inexplorat al país. Però el Govern va agafar el guant i s’hi va decidir a invertir i a fer canvis legislatius. I ara –i malgrat les imperfeccions del pla d’ajuts– el cotxe elèctric i l’hibrid endollable ja començaran a no ser un element estrany en un parc mòbil de gasoil i gasolina.

Ara l’Automòbil Club planteja que la bicicleta també és una alternativa viable per moure’s per les parròquies centrals. I precisament avui Govern, comuns i ACA signen un conveni de col·laboració per a la implantació de la bicicleta elèctrica. Està el país preparat? Volem apuntar-nos a la modernitat però obviant que les característiques del país no conviden a usar els pedals per moure’s? És evident que per fer de la bici una modalitat de transport viable caldrà crear entorns més segurs per als ciclistes i tots els equipaments necessaris perquè sigui realment una alternativa. I potser així –i copiant el mot creat pel periodista espanyol Pedro Bravo– ser un bicioso a Andorra ja no serà una tasca impossible.

Andorra s’ha apuntat a la mobilitat elèctrica, doncs. Però no hi ha mobilitat sostenible, neta, verda, sense una bona xarxa de transport públic, una assignatura pendent que el Govern també ha abordat. L’acollida del concurs per adjudicar les noves línies de transport no ha estat precisament una festa entre les empreses del sector i a final de mes –quan finalitzarà el termini per presentar les ofertes– se sabrà si alguna o algunes s’han decidit a concórrer. Si no hi ha interès serà necessari un replantejament perquè ha arribat l’hora d’implantar un transport públic del segle XXI on els usuaris no siguin només els que no tenen més remei perquè no tenen cotxe o algun irreductible que, per filosofia, es nega a posar un vehicle més a la carretera.

Cert és que el transport públic arrossega un problema si és que se’l vol dotar de prestacions i que a més el preu del bitllet no sigui exorbitant: que té tots els números per ser deficitari. Però si l’aposta és verda, la qüestió del transport públic no es pot deixar de banda. És la manera més efectiva de treure cotxes de les carreteres i, en conseqüència, reduir la contaminació i també, i molt important, la sinistralitat.

Una altra mobilitat és possible, doncs? Sí, si es donen les condicions. Perquè amb condicions que afavoreixin canvis d’hàbits es fomenten noves maneres de fer entre la ciutadania. I potser d’aquí a molts anys que un dia a l’any estigui prohibit agafar el cotxe no serà cap trasbals. Queda molt per fer, això sí.

tracking