Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Un Pokémon a cada cantonada

Actualitzada 22/08/2016 a les 06:42
    Jordi Salazar
No sé si recorden la seqüència final de Back to the future, quan el protagonista, Marty McFly li pregunta a Doc Brown, després d’una passejada del científic per l’any 2015, si el problema del futur és que tots plegats ens tornem ximples. Pokémon Go, el fenomen ludicotecnològic de l’estiu, no fa més que confirmar que els guionistes del film, al menys en aquest aspecte, la van encertar de ple.
És cert que encara no s’ha generalitzat l’ús de l’aeropatí –el fabricant Lexus va elaborar-ne un prototip l’any passat–, i que els cotxes segueixen circulant per les carreteres, però és indubtable que el popular joc, que en els primers dies de llançament va registrar fins a 5.000 descàr­regues per minut, representa un pas més en el procés de cretinització a què ens està portant un determinat ús de les noves tecnologies.
Ja no es tracta de les habituals i polèmiques qüestions de privacitat i confidencialitat –els termes i condicions de Pokémon Go són tota una declaració d’intencions sobre el control al que ens volen sotmetre les multinacionals–, que tots coneixem gràcies a Facebook. Ni del fet que el joc potenciï encara més l’aïllament social inherent a determinades app –paradoxalment, les que serveixen per comunicar-se són les que més ens abstreuen de la realitat–. La cosa va més enllà, perquè aquí el que està en risc és la integritat física de l’usuari: Els accidents causats per la imprudència dels caçadors s’han anat succeint en aquest mes i escaig des de l’inici del deliri.
Resulta que els animalons te’ls pots trobar tant a la cuina o al menjador com a la cantonada. Però també al bell mig d’una autopista, dins un túnel o en un paratge muntanyós d’accés difícil. Amb la vista totalment fixada en la pantalla, fins i tot travessar el carrer esdevé un perill.
La febre pokemista ens ha agafat a tots per sorpresa, incloses les autoritats, que ja poden afanyar-se a treballar en un marc legal que reforci la seguretat ciutadana i preservi determinats espais que també han estat objectiu dels jugadors. Des del Louvre fins a l’antic camp de concentració d’Auschwitz, on als desenvolupadors del joc no se’ls va acudir altra cosa que col·locar un Pokémon de gas verinós.
Amb aquest panorama, potser la solució sigui pujar al DeLorean, retrocedir al 1985 i tornar al Trivial Pursuit...
  • #1 L'estupidesa
    (23/08/16 09:37)

    Només cal mirar la televisió, que és el que mira la immensa majoria de la població. Els desgraciats, els delinqüents, els xulos, les dones recauxutades, la xurma, els rics imbècils, les prostitutes de luxe, les noietes de polígon i els dropos paràsits són els nous models socials. El públic dels platós aplaudeix la burrície més vergonyant i la ignorància més letal. Capital de Espanya? Londres! Alegria, aplaudiments i xerinola! Hi ha concursos on la gran prova és cantar una cançó sota la dutxa, per exemple. Gran nivell....

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477