Aparences

El món del futbol és un gran mostrari del que s’entén avui dia per donar i vendre imatge. Els jugadors, vertaderes vedets icòniques planetàries, creen tendències i marquen modes. Tant se val com d’estrafolàries i extravagants puguin arribar a ser. Ans al contrari. Se’ls perdona tot... són futbolistes. Empeltada d’aquest esperit, la Lliga de Futbol Professional Espa­nyola ha decidit tenir cura de la imatge que apareix en pantalla durant les retransmissions dels partits, aplicant-los un nou reglament. És el que anomenen “percepció audiovisual del partit”. Clàssics, derbis i poca cosa més a banda, les graderies que enfoquen les càmeres de TV durant la lliga estan semibuides o directament buides. Quina diferència –s’exclamen– amb els camps anglesos o alemanys, sempre plens a vessar d’afeccionats animant incansables els seus equips. Quant color i ambient, davant la buidor i fredor hispanes. Solució empescada: ubicar prioritàriament els abonats i públic assistent a les grades que enfoquen les càmeres principals. Quina genialitat! És més fàcil i molt més barat que, per exemple, fer un repartiment més equitatiu dels drets televisius que permetria posar les entrades a preus populars (alemanya). O que tancar el calendari sencer abans de començar la temporada (Anglaterra) sense dependre del dictat setmanal de les TV. O racionalitzant el nombre de partits, aprimant competicions a doble partit com la Copa del King. Però d’això ni parlar-ne. El sentit comú no te cabuda a la lliga de les Estrelles. S’han de guardar les aparences encara que el resultat sigui esperpèntic.