Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La robòtica i els llocs de treball el 2025

Els únics sectors que es lliuraran de l’auge de la robòtica seran aquells que requereixin esforç humà local, esforç humà distant i les posicions de major nivell directiu.
Actualitzada 14/06/2016 a les 19:44
Jo, per raons d’edat, no haig de preocupar-me sobre el mercat laboral ni del nivell salarial. Ja estic jubilat. Però penso en els meus néts, en les generacions de joves que s’incorporen o als que els falta poc per “buscar-se la vida”, com es diu ara. Hi haurà feina, ocupació, per a tothom, que sigui estable i un salari ben remunerat, digne? “Això s’ha acabat”, diuen alguns pessimistes, “les màquines ho faran tot”. Les fàbriques amb centenars de treballadors o treballadores van desapareixent. La intel·ligència artificial (IA) i la robotització destrueixen milers de llocs de treball. Amb poc personal n’hi ha prou per fer funcionar una fàbrica o un taller. El que abans feien centenars de treballadors o treballadores ara es fa amb robots controlats per un nombre reduït de personal. Les noves ocupacions seran suficients? Quin futur laboral hi haurà a curt i llarg termini?
Crec que actualment els joves arriben a l’edat de treballar (abans era als 14 anys) amb un nivell cultural molt superior però, per contra, hi ha menys oportunitats al mercat. A més, ara el jovent té uns horitzons més amplis i pot anar a altres països per poder realitzar-se. El domini creixent de llengües, sobretot de l’anglès, facilita els contactes.
La lluita entre homes i dones i les màquines ve de lluny. A principi del segle XIX, l’any 1812, un grup de treballadors anglesos ja va incendiar a Nottingham unes seixanta màquines de teixir mitges. Era l’inici del ludisme, l’objectiu principal del qual era acabar amb les màquines que creien que eren les responsables dels acomiadaments, de l’atur i dels salaris miserables. Però aquest moviment instintiu no ha privat que la robotització segueixi avançant i hom es pregunti si l’any 2025, que els robots s’ocuparan de molts dels treballs actuals, serem capaços de crear-ne de nous? I quins llocs seran?
Un informe publicat recentment pel prestigiós Pew Research Center, que compta amb l’opinió de 1.800 acadèmics i experts en la indústria, treball i noves tecnologies, ens mostra que els professionals estan dividits en valorar l’impacte que la IA i la robòtica tindrà a curt termini sobre el món laboral.
La meitat dels participants –els que veuen el got mig buit– d’aquest estudi creuen que les màquines acabaran amb la majoria de treballs actuals d’aquí a una dècada, l’any 2025. I l’altra meitat –els que veuen el got mig ple– creu que l’avenç de la robòtica crearà nous llocs de treball. Els únics sectors que es lliuraran de l’auge de la robòtica seran aquells que requereixin esforç humà local (pintors, jardiners, mainaderes…), esforç humà distant (entrenadors, coordinadors, editors…) i les posicions de major nivell directiu.
Vint Cerf, un dels considerats pares d’Internet, ha dit que “històricament, la tecnologia ha creta més treballs dels que ha destruït i no hi raó que valgui per pensar que aquesta vegada no passarà el mateix.” Tant de bo l’encerti.
Per part dels usuaris, a diferència del que ha passat fins ara caldrà una actitud de reciclar-se constant. Si es creen nous llocs de treball caldrà estar preparats per accedir-hi. Aquí també hi ha un important camp d’acció perquè la massa laboral es pugui incorporar a les noves tasques que la IA i la robòtica vagin generant.
David Hugues, coronel retirat nord-americà pioner de les telecomunicacions, ha dit que “de la mateixa manera que un avió ha de tenir pilots i copilots, no crec que tots els cotxes autopilotats puguin funcionar sense tripulació. La capacitat de l’ésser humà per detectar esdeveniments inesperats i prendre mesures d’urgència sense dependre de la conducció automàtica seguirà essent necessària mentre els cotxes particulars siguin a la carretera”.
Segons dades recollides de l’Observatori per a l’ocupació a l’era digital, vuit de cada 10 joves d’entre 20 i 30 anys trobaran ocupació relacionada amb l’àmbit digital en treballs que a hores d’ara encara no existeixen. Algunes de les noves ocupacions més sol·licitades seran: enginyer smart factory, chief digital offiser, expert en renovació digital, data scientist, expert en big data, arquitecte expert en smart cities, etcètera. Com es pot veure, la informàtica té molt de terreny per córrer.
D’acord amb les previsions macroeconòmiques de la Unió Europea, fins al 2020 es crearan 900.000 nous llocs de treball tecnològics. I per poder accedir a aquests llocs caldrà estar preparat. Molts dels joves que ara estan fent batxillerat o que acaben d’entrar a la universitat poden donar el perfil per accedir a aquests i altres llocs de treball.
En un àmbit inferior, a aquelles persones que han perdut el lloc de treball i per raons d’edat i d’estudis es veuen marginades caldria també oferir-los o bé la possibilitat de reciclar-se o d’obtenir una ocupació on poder ser útils a elles mateixes i a la societat.
Ens convé a tots fer possible el progrés i alhora donar oportunitats i feina a molta gent.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477