LLEI D'INVERSIÓ ESTRANGERA IMMOBILIÀRIA

Els CDI forcen a aplicar la taxa d'inversió als andorrans no residents

La ministra Marsol reconeix que el criteri que havia de prevaldre és el de la residència i no el de la nacionalitat

Marsol en un acte amb empresaris francesos a Barcelona.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La resolució de l’autorització sobre la llei d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra en què s’equipara els nacionals que viuen fora del país amb els estrangers a l’hora d’adquirir accions d’una societat amb béns immobles es va prendre a contracor per part del ministeri d’Economia.

Tal com va avançar el Diari el mateix dia que es va publicar en el BOPA el reglament el passat 29 de febrer, el punt de discrepància és el que ateny a l’article 5, que estableix que “són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques següents que, d’acord amb la llei reguladora de la inversió estrangera al Principat d’Andorra, obtinguin una autorització d’inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra”, i que matisa en l’apartat a que afecta “persones físiques no residents al Principat d’Andorra”.

La intrahistòria del reglament es va començar a emmotllar quan el departament de Tributs va avisar al ministeri d’Economia, encapçalat per Marsol, que els andorrans no residents no es podien equiparar als residents en la llei d’inversió estrangera immobiliària perquè aquest supòsit entroncava amb el marc jurídic d’un acord internacional que Andorra ha anat signant amb el temps amb diferents països i que el seu origen es troba el 2013 amb França: el conveni per evitar la doble imposició (CDI).

“Molts dels andorrans no residents viuen a l’estat espanyol i, tal com ens va dir Tributs, això implicaria entrar en una possible discriminació cap als possibles compradors d’Espanya”, va comentar la ministra Marsol en una conversa amb el Diari, emfatitzant en el cas d’Espanya, donat l’alt volum de mobilitat poblacional i comercial entre els països –l’acord del qual es va signar el 2015, dos anys després del primer amb l’altre país veí–. Aquesta “discriminació” a què es refereix Marsol, i que subjau en el fons de la qüestió, és el matís de la norma que diferencia entre residència i nacionalitat.

El CDI obliga que el principi que regeixi la política de la inversió estrangera sobreposa la residència a la nacionalitat, fet que provoca una situació anòmala en què un resident estranger té més beneficis que un andorrà no resident al Principat. Una obligació en la lletra petita que va agafar desprevingut el ministeri, ja que no era un escenari que tinguessin en compte, com va explicar la titular d’Economia.

Aquest fet se sosté sobre el principi que el tractat que evita la doble imposició preval per sobre de les normes domèstiques per tenir rang normatiu superior, precisament l’article 27 del Conveni de Viena sobre el dret dels tractats. Aquests tipus de convenis se solen basar en models d’organitzacions supranacionals com l’OCDE i l’ONU i, en estar emmarcats en l’àmbit del dret internacional, tenen primacia sobre el dret intern.

En el fons, el CDI és un text que té molt a veure amb les limitacions que es volen dur a terme pel que fa a les polítiques d’inversió estrangera. L’esperit del tractat consisteix a establir mecanismes per evitar que una mateixa renda d’un contribuent estigui gravada per dos o més estats i, de retruc, facilitar així la promoció de les inversions exteriors en el país propi. “Sincerament, no tenia ganes que s’apliqués així”, va reconèixer la titular d’Economia. “Volíem prioritzar els andorrans, però el CDI no ens ho ha permès”, va afegir resignada.

ESPANYA NO ÉS L'ÚNIC AMB QUI S'APLICA

Malgrat que Marsol parli únicament d’Espanya, donada la proximitat geogràfica i el volum de moviment, la realitat és que aquesta situació afecta també la resta de països amb qui Andorra té signats CDI. Actualment, compta amb un total de 16 CDI signats amb els països veïns Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Portugal, Xipre, San Marino, Hongria, República Txeca, Croàcia, Mònaco, Islàndia, Països Baixos i Corea del Sud. Queda pendent rubricar i signar l’acord amb Bèlgica i Lituània.

tracking