Espot defensa que les quotes d'immigració estan assegurades

La sessió informativa sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) celebrada ahir al Consell General va arrencar al matí amb els parlaments del cap de Govern, els presidents dels grups parlamentaris i el del conseller no adscrit, Víctor Pintos, per expressar el posicionament sobre el text. Els pro pacte van defensar que les oportunitats són molt més rellevants que els desaventatges d’entrar al mercat interior, i els que el qüestionen van fer èmfasi en les inquietuds que els genera. Es va estendre molt més el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, que no pas la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que va optar per dedicar gran part dels minuts d’intervenció a fer promoció de la presentació, dilluns vinent, de l’estudi d’impacte encomanat a Gide perquè “donarem respostes” als dubtes. Andorra Endavant va desaparèixer a la tarda, quan els consellers podien preguntar al Govern sobre el contingut del document. I el que hi va haver –preguntes de la majoria, a banda– va ser essencialment un cara a cara entre el cap de Govern i el líder de Concòrdia.

Un dels grans afers de controvèrsia va ser el del model de quotes, que Escalé ja havia plantejat en el discurs matinal. Va advertir que la política migratòria la pot acabar dirimint el Tribunal Superior de la UE si el 2037, el primer cop que s’hauran de revisar, les dues parts no arriben a un acord sobre el manteniment del model. El cap de Govern ho va negar de manera taxativa: “Cada deu anys hi haurà un reexamen, si no ens posem d’acord s’obre una crisi política, no d’interpretació jurídica.” Escalé es va referir llavors al fet que l’acord marc explicita que si el comitè mixt que compartiran les dues parts no troba solució a un desacord pot acudir al tribunal. “Aquest article de l’acord marc no s’aplica a la totalitat de l’acord d’associació”, va replicar Espot, que va recordar que l’única condició que planteja la disposició sobre les quotes és que la situació geogràfica d’Andorra no variï i “no haurà variat”, perquè es refereix estrictament als límits territorials. “No li he sentit ni un sol aspecte positiu de l’acord d’associació”, va lamentar Espot”, que va acusar el líder de l’oposició de disseccionar el text per intentar trobar impediments. “L’acord té molts aspectes positius. A mi m’agradaria sentir més per part del cap de Govern els riscos als quals es pot enfrontar Andorra”, va contestar-li Escalé. “Si penso que els aspectes positius són molt majoritaris als negatius i que els negatius són solucionables, tinc l’obligació moral de dir-ho”, va reblar el líder de Demòcrates.

L’altre punt calent del debat van ser les professions liberals i, de retruc, la diversificació econòmica. Espot va admetre l’obertura “potser massa indiscriminada” del 2012 i va afegir que ja s’ha començat a corregir amb la darrera modificació legislativa, incloent-hi l’obligatorietat del català i “mecanismes que permeten lluitar contra l’intrusisme”, però “s’ha de seguir”, i que l’acord d’associació dona tres anys de marge, “temps més que suficient per ampliar les salvaguardes i fins i tot que estiguin més protegits que ara”. El conseller de Concòrdia va etzibar que “els principals competidors són a Catalunya, costa imaginar un bufet polonès a Andorra per una qüestió lingüística”, i va lamentar que amb l’acord la prestació d’un servei de curta durada que pot fer un estranger no resident s’estengui a 90 dies davant els 30 actuals, quan “podríem reduir els 30 dies actuals a nivell intern”. Per a Escalé, també es pot diversificar sense UE: “Un parc tecnològic, un pla de retorn del talent, més ajudes a l’emprenedoria, millors sistemes d’accés al crèdit.” “Creu que només amb això diversificarem l’economia? No miri tan curt, no miri tan petit”, li va retreure Espot.

MÉS ACLARIMENTS

A instàncies de Concòrdia, Espot va assegurar que el que obrirà la porta al prestador bancari d’última instància és l’acord d’associació, i va alertar del risc que els bancs busquin altres llocs on establir la seu si no s’obté aquesta prestació. O va apuntar que un cop s’aprovi la modificació de la Llei d’inversió estrangera es podrà introduir al pacte una restricció tipus Malta d’adquisició d’immobles per part de residents. I preguntat pel liberal Pintos, va assenyalar que “l’aleatorietat” del control de la declaració jurada dels antecedents penals dels nous residents la decidirà Andorra i que falsejar-la serà delicte.