Govern i comuns han doblat les despeses de personal

Les despeses de personal es disparen i les inversions cauen en picat. Aquest és el balanç de l’anàlisi des del 2000 de l’evolució de la despesa del Govern i els comuns, però és a les administracions locals on el contrast és més evident. Quan va començar el segle l’executiu es gastava 45 milions en sous de funcionaris i tots els comuns en sumaven 24. El 2015, últim any amb les dades de l’estudi, el Govern havia superat els 100 milions i els comuns els 48. Percentualment, les administracions locals literalment han doblat el que es gasten en salaris de funcionaris, mentre que la central encara va més enllà. Ho ha doblat i encara hi ha afegit deu milions més. En percentatge, el Govern paga un 122% més que l’any 2000.

Una anàlisi més concreta indica que el comportament de l’executiu i de les parròquies és diferent. Govern puja de forma molt lineal cada any (vegeu taula adjunta). Increments d’entre quatre i sis milions cada any, excepte a la part més dura de la crisi (2011-2014), quan hi ha certa estabilitat. El 2015, però, torna la línia habitual. Amb els comuns és diferent. Hi ha un abans i un després de la crisi i és molt pronunciat. Les administracions locals tenen totalment descontrolada la despesa en salaris de funcionaris entre el 2000 i el 2009. Passen de 24 a 52 milions d’euros. El totxo i els rius de milions d’euros de la construcció en tots els seus vessants porten a multiplicar les plantilles comunals. Però el 2009 la crisi els talla de cop el subministrament de milions extra i les administracions locals es troben deutes enormes i escassos ingressos. Les parròquies apliquen llavors contenció en salaris. Fins i tot els comuns paguen quatre milions menys (48 a 52) en el 2015 del que gastaven per aquest concepte el 2009.

Inversions en mínims

L’estadística explica de forma clara com han superat les administracions públiques la crisi amb la reducció d’ingressos. La inversió ha passat a mínims. L’exemple paradigmàtic és que Encamp, Ordino i la Massana durant la crisi van tenir exercicis d’inversió zero. Però el problema és generalitzat perquè fins i tot Andorra la Vella o Escaldes durant els anys més durs han arribat a posar només un milió en inversió, amb algun pressupost superant els 30 milions d’ingressos.

La xifra comparativa més gràfica de l’impacte de la crisi en els comuns és la xifra d’inversió de l’any 2007 amb relació a la del 2012. Els comuns es van gastar 77 milions d’euros en inversió el 2007 en el zenit del boom del totxo. Cinc anys després, el 2012, la xifra havia baixat fins als set. Un milió cadascun, excepte Canillo, que en va gastar dos, i Ordino, que va fer zero.

El Govern ha reduït de forma molt important la inversió arran de la crisi, però les comparatives són menys impactants. L’executiu va entrar en una dinàmica molt expansiva en el període del boom econòmic amb partides d’inversió d’uns 120 milions d’euros i la caiguda posterior va arribar a baixar aquesta quantitat fins als 34 milions del 2011. L’anàlisi de la inversió sumant Govern i comuns porta a comprovar (gràfic adjunt) que l’any 2007 es van fregar els 200 milions d’euros com a culminació del cicle expansiu.

Les dades corresponen a l’estudi d’Alfa Capital que ha servit de base per elaborar la proposta governamental per al canvi del model de transferències i competències comunals.

Sense ajustaments

Fonts de diferents grups polítics van coincidir que l’estudi ha demostrat que els comuns van optar de forma dràstica per deixar les inversions en mínims per poder eixugar deute. Però, segons aquestes fonts, no van ajustar les plantilles tenint en compte la baixada en picat dels ingressos i l’únic que van fer és entrar en una fase d’estabilització en espera que cada any el deute anés sent més digerible. Aquesta realitat, segons les fonts consultades, és clau per constatar com el model no funciona i necessita protocols per evitar disfuncions.