finances
Les reserves del fons de pensions s'esgotaran el 2037
En 6 anys es pagarà més de jubilacions que el que es recapta en cotitzacions
Les reserves del fons de pensions s'esgotaran el 2037
Els experts francesos que han realitzat un informe actuarial sobre l’estat del fons de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han establert que el 2023 les pensions que s’estaran pagant ja seran superiors als ingressos de les cotitzacions de la branca de vellesa de la CASS. Un cop arribi aquest punt hi ha tres fases. La primera aproximadament va del 2023 al 2025 i la diferència negativa s’aniria pagant amb els interessos que genera el fons de pensions, que disposa actualment de prop de 1.200 milions d’euros. Però a posteriori s’han d’acabar agafant directament els diners del fons per poder compensar l’excés de despesa respecte als ingressos de les cotitzacions. Els diners del fons durarien fins al 2037, quan s’esgotarien. El volum de pensions que s’ha de pagar (ja estan cotitzades i per tant compromeses) a partir de mitjan dècada següent és tan gran i creix de forma tan exponencial que en una dotzena d’anys es gastarien els possiblement 1.500 milions d’euros que el fons podria tenir quan esclati la crisi del sistema. A partir del 2030 les diferències entre el que es recaptarà de les cotitzacions a la Seguretat Social i les jubilacions a pagar se situaran cada any en centenars de milions d’euros.
L’informe dels experts francesos, segons múltiples fonts coneixedores del document consultades ahir, demostra que el model actual és insostenible i que són necessàries una sèrie de mesures de xoc per fer-hi front. L’altre element important que ha posat de manifest el treball és que el Govern va aconseguir amb l’increment de dos punts en la cotització de vellesa guanyar uns anys de marge. Sense l’increment de les cotitzacions l’any en què la despesa superaria els ingressos era el 2019 i les reserves s’acabaven el 2030.
Les tres mesures clàssiques
La situació del model és tan insostenible, segons les diverses fonts consultades que han vist l’informe, que és clar que una sola acció no corregirà la tendència. Es treballa amb l’aplicació de quatre mesures diferents combinades per redreçar el model i garantir la supervivència a mitjà termini. Les tres primeres ja són velles conegudes. Consistirien a augmentar l’edat de jubilació. En aquest sentit, la idea és aplicar una mesura gradual per anar incrementant progressivament l’edat del retir i establir un primer límit en 67 i un altre, a més llarg termini, en 70. De les quatre mesures és la que tindria menys impacte real perquè en realitat només ajorna el problema uns quants anys.
La segona actuació passaria per reduir el valor del punt que es compra amb les cotitzacions de jubilació. Actualment el grau de retorn del que s’ha pagat seria de nou, que és molt poc i segurament cap altre sistema de pensions al món tingui aquesta ràtio. Cal recordar que França, amb un sistema també de punt, té el 16 i un pla de pensions d’un banc, el 25. Aquesta és una mesura crítica perquè té un gran impacte i el gran dubte respecte a si s’aplicaria o no als punts ja comprats. Segurament serà la més polèmica.
La tercera passa per un nou augment de les cotitzacions. Actualment el 12% del salari es destina al fons de pensions. És molt poc comparat amb altres països, però l’impacte dels increments en aquest camp té una afectació directa sobre l’economia, la càrrega de les empreses i la competitivitat amb referència al diferencial fiscal. Govern ja ha advertit que aquest mandat no es tornaran a augmentar les cotitzacions.
Proposta nova
La idea més innovadora passa per proposar que s’estableixi com a obligatori, encara que no s’ha descartat que finalment es fes com a optatiu, tenir una assegurança complementària que sortiria d’una retenció del salari. Seria com una segona caixa per a cada treballador que complementi la pensió de la CASS. Aquesta pràctica és habitual en països de mida petita. Tant Mònaco com Luxemburg la tenen i serveix per garantir un nivell de pensions mínimes que no depèn exclusivament de la cotització a la Seguretat Social. La idea té inconvenients, com ara aconseguir que hi hagi un supraorganisme (com són França i Alemanya amb Mònaco i Luxemburg) que estigui donant garanties a aquesta assegurança complementària.
MESURES DE XOC
1 Fins als 67 o els 70
Augmentar l’edat de jubilació a poc a poc
L’endarreriment en l’edat de jubilació es faria progressivament, com en altres països. Primer s’aniria mes a mes o de dos mesos en dos mesos. Cal fixar si fins als 67 o els 70.
2 Tornar menys
Reduir el rendiment del punt comprat
El retorn d’interessos que té cada punt que es compra per a la jubilació es reduiria. Això s’aconseguiria apujant el preu de compra dels punts de la CASS.
3 Més recaptació
Incrementar la cotització a la cass
L’objectiu és anar apujant progressivament el percentatge del salari que es cotitza a la CASS per la branca jubilació. Actualment és un 12% del salari i en altres països és molt més alt.
4 Obligatori o optatiu
Assegurança complementària
Es planteja crear com a d’altres països una assegurança pública complementària amb una retenció del salari. Cal decidir si seria obligatòria o optativa.