Reportatge
Diamants, targetes 'black' i BPA al judici dels contrabandistes
La plaça dels Arínsols d’Encamp va acollir ahir un nou judici dels contrabandistes coincidint amb la festa de carnaval. I com és tradició, malgrat que fiscal i jutge volien que se’ls tallés el coll, finalment el magistrat va dictar, com sempre, sentència absolutòria.
Diamants, targetes 'black' i BPa al judici dels contrabandistes
Un any més la sentència era el que menys importava. Tothom sabia que la colla de contrabandistes liderada per Joan Pau El del Banc seria absolutòria a canvi de pagar un bon sopar en una fonda. I és que per carnaval no es condemna ningú i el magistrat que va jutjar els contrabandistes a la plaça dels Arínsols d’Encamp va continuar la tradició. Però, amb l’excusa de jutjar la colla de contrabandistes, magistrat, fiscal, advocat defensor i cap de la banda van repassar l’actualitat política del país.
Van arribar a la improvisada sala de vistes custodiats per les forces especials els acusats que minuts abans havien estat enxampats a la muntanya i com sempre fan cantant la cançó dels bandolers. No va ser aquesta l’única que es va sentir a la plaça. Jutge i fiscal van arrencar amb una cançó amb una lletra incendiària: “El ministre de Finances a Libèria se’n va anar i carregat d’or i diamants va fer escala a Panamà. Naturlandia fa fallida i ho paguen els lauredians i a Encamp passaria igual si no paguessin els del Pas.”
No va ser aquesta l’única referència a Sant Julià. Jutge i fiscal es van quedar sense beguda i van demanar al bar del costat que els portessin més cervesa. I a l’hora de pagar van ser clars: “Apunta-ho al compte de Naturlandia que no necessiten comprovants com la comissió de festes. Després passarà la tita Montse a pagar amb la black.”
L’advocat defensor també hi va voler dir la seva. Va alertar que potser un expolicia germà d’un conseller vindria a disparar als vidres del comú, molt similars als de la seu del cos. I el fiscal va replicar que potser qui dispararia seria algú del COEX aficionat a la caça. I és que jutge i ministeri públic no eren gaire amics ahir del defensor dels acusats.
L’advocat va arribar en una motocicleta que “he furtat del museu del Jorge” i vestit amb una samarreta del MoraBanc. Es va presentar com l’antic defensor del “meu amic Juan Pablo”. De qui? “D’un antic director d’un banc que ho feia tan bé que van haver de tancar.” No va ser aquesta l’única referència del lletrat al cas BPA. També va usar la música per cantar: “El senyor Ramon fa compensacions. El senyor Ramon blanqueja a tot el món. El pobre director encara està tancat, tururú, els calés els té amagats.”
I abans de sentir la sentència no es va estar de protestar. “Protesto senyoria. Era campo atrás”, va dir, i va demanar l’absolució assenyalant que “aquí, a qui fa contrabandu o se’l fa ministre o se li talla el cap”. Els bandolers van ser ahir ministres.