El Superior estudia revocar la inhabilitació de Gouarré

La defensa va demanar que es modifiqui la pena d’inhabilitació perpètua per cinc anys

El Superior estudia revocar la inhabilitació de Gouarré

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La defensa de Gerard Gouarré va demanar ahir al Tribunal Superior que es revisi la pena del seu client, que el 1999 va ser condemnat a cinc anys de presó i a la inhabilitació perpètua com a ginecòleg per tres delictes d’abusos deshonestos per fer tocaments a pacients. L’advocat, Miquel Bellera, va reclamar que s’aixequi la inhabilitació permanent per una de temporal, que en cap cas podria excedir els cinc anys de presó, i per tant Gouarré ja l’hauria complert, per la qual cosa podria tornar a exercir la professió al Principat.

Etiquetes:

El ginecòleg, que va ser condemnat el desembre del 1999 i el Tribunal Superior va ratificar la sentència uns mesos més tard, va ser penat d’acord amb el Codi Penal del 1990, però el 2005 aquest va ser modificat. Segons la nova llei, la pena complementària, la inhabilitació, no pot superar la principal, la de presó. “Amb el nou Codi Penal la inhabilitació ha de ser per cinc anys i no de per vida”, va puntualitzar Bellera a la premsa a la sortida del judici. L’advocat del ginecòleg va considerar ahir que aquest nou codi ha de ser retroactiu, i per tant no es pot privar permanentment Gou­arré a exercir la professió al país.

Odissea als tribunals

Arran d’aquesta modificació del Codi Penal, la defensa de Gouar­ré va reclamar davant el Tribunal Superior el juny del 2009 que és revisés la pena complementària, és a dir, la inhabilitació, però aquest òrgan va resoldre contra del ginecòleg. Per això va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, però aquest també va ser desestimat.

Finalment, la defensa va optar per presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que va resoldre a favor del ginecòleg i va condemnar l’Estat andorrà a pagar al metge 12.000 euros en concepte de dany moral i 14.250 més per les despeses que li hagi pogut ocasionar l’acció judicial. A més, també es va mostrar en contra de la inhabilitació permanent. El Tribunal d’Estrasburg va manifestar que es va vulnerar els articles 7 i 13 de la convenció dels drets humans, perquè no es va aplicar la llei més favorable per al condemnat i per manca d’un recurs que sigui efectiu.

Bellera, ahir, va confirmar que l’Estat ja havia pagat al seu client. Ara, però, també vol que el Tribunal Superior revisi la pena d’inhabilitació permanent. En aquest context, va explicar que per demanar al Superior que es modifiqui una pena s’han de donar tres condicions: que el Tribunal d’Estrasburg consideri que s’hagi vulnerat un dret del conveni; que l’afectat no pugui ser reparat íntegrament amb una indemnització; i que la revisió sigui necessària per reparar els efectes d’una decisió judicial. Segons Bellera, en el cas de Gouarré es compleixen els tres supòsits i, per tant, el Superior ara ha d’estudiar si aixeca la inhabilitació perpètua del seu client.

La Fiscal no s’hi oposa

El ministeri fiscal ahir no es va oposar que es revisi la pena del ginecòleg. “Se sol·licita una nova sentència i una nova pena”, va destacar en l’audiència. Per un altre costat, l’advocada del Col·legi de Metges també es va mostrar favorable que es revisi la pena. Tot i així, va exposar que l’entitat pot desestimar acceptar l’autorització perquè Gouarré treballi al país com a ginecòleg, i va recordar que va ser inhabilitat “per fer tocaments sexuals a pacients”.

Es desconeix si el ginecòleg demanarà tornar a exercir al Principat si la sentència revoca la inhabilitació.

CAPDEVILA DEMANA L'ABSOLUCIÓ DE DOS ANYS DE PRESÓ

L’advocat de Jordi Capdevila va defensar ahir davant el Tribunal Superior que no existien proves suficients per condemnar el seu client a dos anys de presó ferma per un delicte major de furt i un altre major en grau de temptativa, tal com va resoldre Corts el novembre passat. En el primer dels casos, l’acusat va ser condemnat per robar dins d’un vehicle capses de tabac valorades en 4.100. A l’interior del turisme s’hi va trobar una bossa amb una empremta digital del condemnat, però Capdevila va exposar ahir en l’audiència que això es deu al fet que havia ajudat la propietària a fer una mudança. No obstant això, la dona va dir durant el judici que l’inculpat no havia pujat mai al turisme. En el cas de l’intent de robatori es tracta d’un box que tenia aquesta mateixa família, en el qual guardaven el tabac. Capdevila, amb el fill del propietari i un altre home, va anar al magatzem. Segons va considerar Corts, el processat va distreure l’agent de seguretat, mentre que els altres van tallar el vidre, però es van trobar que hi havia uns barrots. La defensa va dir ahir al Tribunal Superior que no tenien intenció de robar al magatzem, sinó que volien veure el que hi havia dins.

La fiscal, però, va manifestar que les proves que es van presentar a Corts eren suficients per condemnar-lo.

Capdevila, que des de fa 25 anys entra i surt de la presó per furts, va argumentar ahir que sempre que hi havia casos de robatoris al Principat estava al punt de mira, i va negar haver comès aquests dos delictes.

ELS FETS

-El 17 de desembre del 1999 el Tribunal de Corts va condemnar Gerard Gouarré a cinc anys de presó i a una pena accessòria d’inhabilitació permanent per tres delictes d’abusos deshonestos per fer tocaments a pacients. Mesos més tard, el Tribunal Superior ratifica la pena.

-El nou Codi Penal entra en vigor el 2005 i segons aquest la sentència complementària no pot excedir la pena principal.

-El 2009 la defensa va demanar als tribunals que modifiquessin la inhabili­ta­ció permanent per una de cinc anys, sobre la base que dictava el nou Codi Penal sobre les sentències complementàries. La justícia s’hi va posicionar en contra.

-El 12 de gener del 2016 el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va considerar que s’havien vulnerat els articles 7 i 13 del conveni, ja que s’hauria d’aplicar la llei més favo-rable al condemnat.

-El cas torna als tribunals andorrans per a la revisió després de la sentència d’Estrasburg.

tracking