Reportatge

Enquestes amb imaginació

La seva feina era sondejar els turistes que abandonaven el país però va ser acomiadada després que les càmeres de Mobilitat constatessin que algunes enquestes les feia sense abandonar la garita de la frontera i que, per tant, les havia elaborat posant imaginació.

Enquestes amb imaginació

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Acomiadada per una falta disciplinària molt greu. Així va cloure la relació laboral de la demandant amb l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), que feia anys que la tenia contractada com a part del cos d’enquestadors que entrevisten els turistes per després elaborar les estadístiques de Turisme. El motiu? Es va acabar constatant que la treballadora havia arribat a entrar entrevistes al sistema que mai no havia fet, que eren pura invenció. I van ser determinants les càmeres de Mobilitat col·locades al punt fronterer del riu Runer.

L’empleada va portar el comiat a la Justícia argumentant que era injustificat, i que s’havia de condemnar l’IEA a indemnitzar-la amb 45.392 euros i 2.373 més per vacances i altres conceptes. Una recent sentència de la sala civil del Tribunal Superior ha desestimat les reclamacions de la demandant, com al seu dia va fer la Batllia. La justícia ha considerat avalat que fos despatxada per falta disciplinària molt greu. La sentència recull la carta amb la qual, el 10 de febrer del 2015, se li va comunicar l’acomiadament. I la missiva recull algunes de les incidències que es van provar una jornada en concret gràcies a les càmeres. En un bloc d’una hora n’havia entrat onze a l’ordinador però les gravacions van constatar que no havia abandonat la garita al punt fronterer. En el bloc següent, ja al migdia, va sortir a fer les entrevistes mitja hora més tard del que estava pautat però, curiosament, n’havia fet catorze abans d’aquella hora. De nou, però, va concloure l’IEA i ara avalat el Superior, les respostes van sortir de la seva pròpia imaginació. La carta concloïa que la treballadora havia incorregut en una situació de frau, falsejant dades destinades a estadístiques oficials i que era motiu suficient per al comiat fulminant.

La demandant va portar els fets a la justícia. Argumentava, entre d’altres motivacions, que no hi havia suficients proves i que les gravacions n’eren una d’il·legal, i que les actuacions no podien ser element d’acomiadament. El Superior discrepa i argumenta que els fets que va protagonitzar s’encabeixen en el que estableix el Codi de relacions laborals per avalar que el contracte de treball es trenqui per falta disciplinària: actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades. Tanmateix, també rebutja l’argument que la prova de les càmeres era il·legal. La treballadora argumentava que mai havia estat advertida de la presència d’aquestes càmeres, que les imatges en tot cas estaven destinades a la gestió de la mobilitat i que s’havien usat sense autorització judicial. La sentència recorda que no es tracta d’un empresari que havia instal·lat videovigilància per enxampar un empleat, sinó que l’IEA, amb sospites ja de la feina de l’empleada, havia usat les càmeres instal·lades al punt fronterer per corroborar els indicis, dispositius, recorda, de presència notòria. “No podent ignorar llur presència no pot invocar expectativa raonable de confidencialitat”, conclou la resolució. En definitiva, les càmeres no només delaten cues.

tracking