Amb amics com aquests...

Els diners darrere de la fi d’una amistat. Res que no hagi passat al llarg de la història de la humanitat. Un nou capítol el van protagonitzar dos ciutadans francesos i les seves disputes van arribar al Tribunal de Batlles i a la sala civil del Superior de Justícia. Els fets es remunten al 2008, tot i que a Andorra no es van començar a jutjar fins cinc anys després i la sentència definitiva del litigi no ha arribat fins a final del 2016. Els tribunals del Principat, en no ser competents, no han jutjat el fet més important, l’origen dels diners que van donar peu a la disputa entre els dos amics. Concretament, un milió d’euros que es volien amagar al fisc francès en estar dipositats irregularment en un banc suís i que, després d’un petit pas per una entitat financera andorrana, van acabar en territori gal.

Aquell any 2008, un dels dos homes va decidir adquirir un habitatge a França i fer-ho mitjançant el milió d’euros que tenia en un compte bancari obert a Suïssa. Un cop segur que volia invertir aquests diners en un bé immoble va posar-se d’acord amb el seu amic per transferir el milió d’euros a un compte que aquest tenia en una entitat financera del Principat. Els diners, un cop ingressats, havien de tornar al seu propietari en un compte francès. Per tal de justificar l’entrada d’aquestes divises a França, tots dos van simular que es tractava d’un préstec que el segon dels homes li feia al primer, i també a l’esposa d’aquest, per tal de comprar l’habitatge. En realitat el que se cercava era repatriar els diners al domicili fiscal del matrimoni. Tal com s’assenyala a la sentència del Superior, no es posa en dubte que el milió d’euros es va transferir íntegrament i que es va procedir a la compra de la casa.

Però el document que es va simular perquè el primer dels homes pogués, via Andorra, recuperar els diners que tenia dipositats a Suïssa sense haver de donar explicacions al fisc francès tenia una clàusula que indicava que el matrimoni havia de retornar el préstec, és a dir, el milió d’euros, a l’home que suposadament els els havia deixat, el 31 d’octubre del 2013. Tots dos van anar primer a la justícia francesa, el setembre de l’any anterior, i aquesta va sentenciar que no s’havien de tornar els diners ja que es tractava d’un préstec simulat.

A partir d’aquí és quan entren a la història els tribunals del Principat. El novembre del 2013 l’amic del propietari dels diners va iniciar una demanda a la Batllia per exigir que es donés compliment a la clàusula del document de préstec simulat per rebre uns diners que mai havien estat seus. L’11 de juny del 2015 el Tribunal de Batlles va decidir desestimar la demanda en considerar provada la simulació del préstec i la invalidesa el document. En primera instància no es va condemnar ningú a pagar les costes i això va donar peu a una segona demanda. El propietari legítim dels diners volia una sentència definitiva que reconegués la inexistència del deute i el suposat amic que es dictés qui havia de pagar les costes. El Superior ha desestimat els dos recursos presentats.