La compareixença de Miquel enfronta Govern i Consell

Govern i Consell General (consellers demòcrates inclosos) estan enfrontats per la hipotètica declaració de Joan Pau Miquel davant de la comissió BPA. Els consellers de l’oposició que estan dins de la comissió van instar que dins dels torns de compareixences també s’hi incloguessin ex-alts càrrecs de BPA –ja va declarar Higini Cierco– perquè donessin la seva versió dels fets. Els consellers demòcrates van estar-hi d’acord i fins i tot es va elaborar una llista amb els noms dels directius que s’anava a citar. El primer de la llista era l’ex-conseller delegat Joan Pau Miquel, que es troba empresonat a la Comella des de març del 2015. N’hi havia d’altres, entre els quals Santiago de Rosselló, Javier Campos o Cristina Lozano. La llista s’havia consensuat, però abans de posar en marxa les citacions, la comissió es va trobar amb una petició de Joan Pau Miquel per comparèixer-hi de forma voluntària.

La petició de Miquel va arribar al mateix temps que la del director de la Unitat d’Intel·ligència (Uifand), Carles Fiñana. També volia comparèixer amb la intenció de desmentir els rumors que circulaven sobre que havia tingut informació prèvia respecte que el Tresor dels Estats Units anava a actuar a BPA com a entitat sospitosa de tenir un sistema organitzat de blanqueig de diners a gran escala. Fiñana ho nega i vol ratificar-ho davant de la comissió, on ja va presentar-se prèviament per a l’explicació general de la tasca de la Uifand respecte a BPA. La comissió va decidir acceptar les dues compareixences voluntàries. Pel que fa a la resta d’antics directius de BPA, es va decidir esperar per donar prioritat a les declaracions de Miquel i Fiñana.

‘Ok’ inicial

La comissió va sondejar Canòlich Mingorance, la batlle que ja ha instruït la causa principal de BPA, i Josep Maria Pijuan com a responsable del Tribunal de Corts on s’haurà de jutjar Miquel. Arran d’aquest vist-i-plau la notícia va sortir al Diari, i després de la publicació diferents ministres, el cap de Govern i com a mínim tres advocats de les diferents parts implicades, van mostrar una oposició ferma a aquesta convocatòria. El rebuig es basa en el fet que consideren que Joan Pau Miquel és un processat que on ha de declarar és a la Batllia, i que té a més diferents causes per les quals possiblement acabi també processat. Davant d’aquest escenari, des de l’executiu i els diferents lletrats consideren que l’únic que s’aconseguiria amb la declaració és fer una espècie de judici paral·lel amb alguns consellers fent de fiscals (diverses fonts van indicar que alguns altres farien segurament d’advocats defensors) i Miquel donant les explicacions com si estigués en un tribunal. A aquest fet cal afegir-hi el caràcter secret de la comissió, que li conferiria a la situació un punt suplementari de complicació perquè, segons els opositors, seria un judici paral·lel privat per a uns quants consellers generals. I a més es podrien produir revelacions que afectin causes futures que s’estan instruint o s’han d’instruir. En aquesta línia s’han adreçat a la comissió BPA per demanar que aquesta compareixença no es demani. Així com que tampoc se citi a declarar altres ex-directius del banc processats ja per la batlle Mingorance.

Els consellers de l’oposició mantenen que Joan Pau Miquel, igual que la resta de compareixents, té el dret a explicar davant de la comissió la seva versió per aclarir quins errors es van cometre i quins canvis legislatius s’haurien d’aplicar en el futur perquè no s’hi torni a incórrer. La compareixença de moment ha quedat en l’aire. La comissió enviarà una petició per escrit a la Batllia perquè tots els batlles que tenen causes on pugui estar implicat Joan Pau Miquel donin el vist-i-plau i a partir de la resposta es prendrà una decisió.

MARIA COSAN COMPAREIXERÀ, MENTRE QUE ALBERT HINOJOSA DECLINA LA INVITACIÓ

El bloqueig de la renda variable de BPA-Vall Banc a Credit Suïsse va provocar que els consellers de l’oposició presents a la comissió BPA demanessin la compareixença de la directora de l’INAF, Maria Cosan, i del responsable de l’AREB, Albert Hinojosa. L’oposició va justificar la convocatòria en base que volien tenir informació respecte quins han estat els passos que s’han seguit per aconseguir desbloquejar els 500 milions de renda variable bloquejats a Suïssa i quin és el calendari que es preveu per aconseguir la repatriació. La resposta dels dos ha estat diferent. Maria Cosan ha acceptat comparèixer, mentre que Albert Hinojosa va trametre una carta de resposta on justificava declinar l’oferta. Hinojosa explicava que la negociació amb els suïssos requereix la màxima discreció possible i que fer públic com es troba l’afer seria perjudicial. Fins i tot, segons algunes fonts, va oferir donar explicacions en petit comitè, però sense una compareixença. Aquesta opció ha estat rebutjada.