El TC estudia si el 'cas Pujol' té un origen il·lícit

Els Pujol fins ara no han aconseguit que els tribunals andorrans anul·lessin l’entrega de dades a Espanya i els seus recursos han estat tombats. La situació pot canviar, però, amb el recurs d’empara que el Constitucional ha acceptat a tràmit, perquè hi ha un poderós element nou a l’escenari. Un cop Higini Cierco va reconèixer la trama de coacció de la policia patriòtica espanyola a BPA perquè donés les dades dels Pujol i com el banc les havia entregat, s’ha obert la porta a denunciar que l’origen de tota la investigació és una trama criminal orquestrada per membres de cossos de seguretat espanyola. En el recurs s’incideix que un comunicat del grup Cierco “posa en relleu que la filtració de les dades bancàries d’alguns membres de la família Pujol va ser duta a terme a instigació directa de dos policies de l’Estat espanyol, mitjançant amenaces i coaccions dirigides als propietaris i dirigents de Banca Privada d’Andorra”.

En el recurs, la família Pujol posa de manifest que “existeix una prova evident i incontestable que la comissió rogatòria [on Espanya demana a Andorra les dades bancàries dels Pujol] troba el seu fonament no en un únic delicte comès a Andorra, sinó en diferents delictes”.

Policies i dirigents de BPA

Es referix a un primer delicte per “coaccions i amenaces” dels policies espanyols als Cierco, un segon de revelació de secrets imputable “als dirigents de Banca Privada d’Andorra”, i un tercer per l’entrega al diari El Mundo, per part dels policies patriòtics espanyols, de la informació obtinguda per les amenaces i coaccions. És precisament la publicació del pantallazo a El Mundo el que motiva la declaració de l’expresident Jordi Pujol, qui confessa que hi ha diners a Andorra provinents de l’herència del seu pare Florenci. I és precisament tot aquest entramat el que porta les autoritats judicials espanyoles a enviar a Andorra una comissió rogatòria on es demanen les dades bancàries i de qualsevol altre tipus que es disposi sobre els Pujol. La Justícia andorrana no només va recaptar i enviar les dades que es demanaven, sinó que també va acceptar noves comissions rogatòries i fins i tot l’interrogatori per part del jutge José de la Mata, desplaçat fins a la Batllia, de testimonis andorrans.

La il·legalitat en l’obtenció de la prova “ve a contravenir de ple els principis deduïts a l’article 10 de la constitució i en particular a obtenir de la jurisdicció una decisió fonamentada a dret i a un procés degut”. En el recurs s’incideix que l’anàlisi del cas “només pot portar a la conclusió que l’únic element que va motivar aquesta causa era la prova il·legal”. En el text es fa referència al fet que els tribunals ordinaris que fins ara han rebutjat els recursos dels Pujol “han vulnerat de ple dret l’ordenament constitucional andorrà en permetre que s’executi en territori andorrà una comissió rogatòria de la qual l’únic fonament és un delicte comès en territori andor­rà”. Fins i tot s’indica en el recurs que a la vista dels elements no es dubta que la fiscalia se sumi als arguments i a la petició dels Pujol.

INSTEN QUE S'ATURI LA QUARTA PETICIÓ DE DADES

El recurs dels Pujol indica que hi ha una quarta petició de dades emesa des d’un jutjat espanyol envers les autoritats judicials andorranes. S’especifica que la Batllia ja ha entregat al mateix jutjat espanyol, “també amb el desconeixement d’aquesta part, una part dels elements reunits mitjançant l’execució de la tercera ampliació de la comissió rogatòria (la primera) objecte d’aquest recurs d’empara”. Es demana al Tribunal Constitucional que de forma cautelar aturi l’entrega de més dades a Espanya fins que hi hagi una resolució del recurs d’empara. Els Pujol entenen que si les dades s’envien, ja s’haurà comès el dany, perquè ja estaran en possessió de les autoritats espa-nyoles. En canvi, segons el text, si finalment el recurs es tombés la Batllia sempre pot posteriorment enviar la nova remesa de dades a Espanya si ho creu convenient. Es considera que no suspendre els enviaments fins a tenir la sentència significaria la vulneració dels drets dels reclamants.