Samarra es querella contra Cinca per Orfund

L’expresident d’Orfund Joan Samarra ha presentat a la Batllia una querella criminal contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, i Manuel Terren, als quals acusa dels presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig. Aquesta mateixa querella ja ha estat interposada, segons fonts properes al cas, també en un jutjat del Prat del Llobregat en entendre que els fets van succeir (a final dels noranta) en part a l’aeroport de Barcelona. I és la mateixa querella que Samarra havia presentat inicialment en un jutjat de Barcelona a l’estiu però que la jutgessa del jutjat d’instrucció número 26, Roser Aixandrí, va rebutjar entrar a tràmit en entendre que els fets que es reclamaven no tenia sentit que es denunciessin a Barcelona.

El principal punt de l’acusació de Samarra passa per denunciar que Cinca i gent del seu entorn van fer 13 viatges des de Barcelona fins a Andorra entre el 1997 i el 1999 per transportar fins a Orfund els lingots adquirits a Abidjan (Costa d’Ivori). Segons la querella, d’Abidjan van sortir un total de 96 lingots d’or mentre que a Barcelona en van arribar només 66. Per tant, l’escrit acusa Cinca i el seu entorn d’haver-se apropiat d’una trentena de lingots d’or. Cada lingot era de cinc quilos, pes que col·loca la trentena sobre la qual se l’acusa d’apropiació en 150 quilos, que tindrien un valor de mercat que superaria els dos milions d’euros.

Denúncia de suborns

Aquesta trama, segons Samarra, està vinculada a la societat Negoce Afrique Cote d’Ivoire (NACI), que era filial d’Orfund i que tenia Manuel Terren com a director general. El text fins i tot fa referència que s’haurien produït suposats suborns a l’aeroport d’Abidjan per falsejar el moviment dels lingots. Samarra entén que Cinca va crear una trama per desviar en el seu profit or en detriment d’Orfund (de la qual el ministre de Finances va arribar a tenir un 10% de les accions) i que ho va amagar de la comptabilitat de l’empresa. El motiu que al·lega Samar­ra per presentar una querella vint anys després dels fets es basa que no va tenir coneixement que Cinca tenia una societat panamenya (Mariette Holding) fins al 5 d’abril del 2015, quan va sortir a la llum a través de la filtració dels Papers de Panamà. En un comunicat, l’advocat de Samarra indica que el seu client “només pretén defensar els seus legítims interessos” entenent que l’actuació de Cinca, “a més de produir la fallida de l’empresa, també va provocar la declaració de la seva fallida personal [de Samarra] amb el consegüent perjudici patrimonial i moral que li ha comportat”. La querella s’ha tramitat al Tribunal de Corts atesa la condició d’aforat del ministre. L’acusador, Joan Samarra, fa saber que rebutja fer qualsevol tipus de comentari o de declaració sobre la querella. Els fets no haurien prescrit en existir l’acusació de blanqueig, que no caduca.

Atac al govern per BPA

“És senzillament fals.” Així es va manifestar ahir Jordi Cinca respecte a les acusacions presentades per Samarra. El ministre no va voler estendre’s en excés en la valoració perquè “tampoc vull donar-li més transcendència, si més no mentre no sigui una realitat [que sigui acceptada a tràmit] i no conegui el seu contingut”. Va indicar que en tot cas serà la justícia qui s’haurà de pronunciar.

Cinca hi va afegir, però, que la presentació de la querella no li havia suposat “cap mena de sorpresa”. Ho va argumentar dient que “estava molt cantat que un cop ja no teníem el ministre Alcobé aquí calia reprendre altres vies per continuar fustigant, collant i pressionant el Govern per intentar afectar la seva estabilitat”. Cinca feia referència a tots els atacs patits, especialment a partir d’informacions publicades per mitjans digitals espanyols, contra l’executiu arran del cas BPA. Cinca va concloure que amb referència a aquesta querella i a la resta d’atacs a l’executiu, volia deixar clar que “per aquesta via no afectaran l’estabilitat del Govern”.

INFORMACIONS CONTRADICTÒRIES

Les informacions que han anat publicant els mitjans digitals espanyols respecte a la querella de Joan Samarra contra Jordi Cinca es contradiuen en bona part dels fets denunciats. Citant la pròpia querella, alguns digitals van indicar que eren una seixantena els lingots que Cinca havia fet desaparèixer. Altres parlaven que l’acusació fonamental era d’haver pagat un 3% de comissió per cada milió d’euros blanquejat. Fins i tot es va arribar a publicar que la trama de Cinca va fer portar lingots d’or de Costa d’Ivori a l’aeroport de la Seu d’Urgell en l’avió d’un narcotraficant anomenat Fernando Fernández Robleda.